Administrar

Pèrdues

octubrina | 26 Febrer, 2007 12:47

És dia de pèrdues. Aèries i diàries. La perduda de cada dia, la que va esquerdant l'ànima suaument, amb una dolçor extremadament anestesiant. I la pèrdua aèria, la dels quilòmetres i les hores que ens obliguen a l'exili d'abraçades. Torna l'enyor salvatge, les punxades als diafragmes i les calades d'absència a ple pulmó. Quedo cega de tanta foscor però necessito la nit per obrir-me a la calma dels carrers buits i confessar-me entre els llençols vermells. Mentre voles, mentre dorms, mentre morim per tornar a renèixer cada matí sadolls d'absència.

Comentaris

  1. Danae/Shin-Ta
    Pèrdues?

    Res no es perd del tot; sempre en queda el record d'aquells dies en que, lluny de tot exili, les abraçades eren realitats, i els somriures subtituien la foscor d'unes nits massa curtes... Quedat amb tot allò, i potser així podras deixar de pensar que és un dia de pèrdues... Són pèrdues relatives. El que hem viscut, el que hem fet, mai no es perdrà del tot... Una abraçada.

    Danae/Shin-Ta | 27/02/2007, 07:46
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS