Pèrdues
octubrina | 26 Febrer, 2007 13:47
És dia de pèrdues. Aèries i diàries. La perduda de cada dia, la que va esquerdant l'ànima suaument, amb una dolçor extremadament anestesiant. I la pèrdua aèria, la dels quilòmetres i les hores que ens obliguen a l'exili d'abraçades. Torna l'enyor salvatge, les punxades als diafragmes i les calades d'absència a ple pulmó. Quedo cega de tanta foscor però necessito la nit per obrir-me a la calma dels carrers buits i confessar-me entre els llençols vermells. Mentre voles, mentre dorms, mentre morim per tornar a renèixer cada matí sadolls d'absència.
Ones de nacre | 
Següent | 
Anterior | 
Comentaris (1) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Menú
Cerca
Calendari
| « | Agost 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
Recentment
- polaroid
- De rellotges aturats, d'impossibles sentiments
- gavines II
- gavines
- superpoders
- somnis ruminats
- tanmateix
- Heartbeat – Heartbit
- records del dia a dia
- 12.39am session (x10)
- nothingness
- matins.8.20
- natura morta
- vitamines
- la girafa i altres contes
- artesania
- tremolors
- un quart de formatge
- sofà vermell
- heartless witch
- energies renovables
- Gut feeling
- bruixa àrtica
- la sal, la primavera i els graus
- energia
Categories
Els meus enllaços
Darreres les paraules, pots trobar-ne només per a tu...
T'agradaran...
- Amo a Laura
- Babèlia
- Diari d'un atípic
- El cafè d'en Litus
- El racó de l'Antoni
- Emily
- Espurnes interiors
- Exist
- Flop
- Frannia
- Instants del temps
- Joanaina
- Justine
- Jutipiris
- L'illa del far
- Lluitant entre abismes
- Melicotons al sementer
- Pensaments i Sentiments
- Petita Criatura
- Pluges, Plugims i Plovisqueigs
- Rafel
- Súnion
- Tomeuher
- Totalmente a favor
- Univers Privat
Res no es perd del tot; sempre en queda el record d'aquells dies en que, lluny de tot exili, les abraçades eren realitats, i els somriures subtituien la foscor d'unes nits massa curtes... Quedat amb tot allò, i potser així podras deixar de pensar que és un dia de pèrdues... Són pèrdues relatives. El que hem viscut, el que hem fet, mai no es perdrà del tot... Una abraçada.