Administrar

Clandestinitat II

octubrina | 22 Febrer, 2005 16:07

No ho he pogut evitar. M'hi he tornat deixar dur. La temptació de moure'm en clandestinitat m'ha tornat a estirar per banda. És agradable la sensació d'estar fent una altra cosa, per exemple escriure a l'enganxívol bloc, mentre tothom t'imagina concentrada amb altres qüestions. M'imagin que se'm deu notar, faig un somriure que no és típic de concentració. Ara mateix m'hi sent molt bé davant la pantalla. No és que tengui molta cosa a dir, més bé escric per pura addicció al bloc. I sé que només amb un click em sortirà una altra pantalla i ja m'hauré fet invisible. L'art del dissimul també forma part d'aquesta clandestinitat, que ves per on, no fa mal a ningú, però és que a mi em basta poc per amagar-m'hi i desparèixer mentalment.

La veritat és que estic molt desapareguda mentalment aquests dies. Però com que tenc poc temps per pensar, m'esgot fins que tenc son i començ un nou dia. És curiós com pots tornar a reviure el teu passat en unes hores. Ara he tancat una revista de la qual llegia un article i l'he arraconada. Després me n'he adonat que no ho havia de fer, sinó que l'he de seguir fullejant. Algú se n'adonarà que me n'estic anant? I si no sóc capaç de tornar i qued en una altra dimensió, aquella que no podem percebre amb cap dels sentits, però que existeix en qualque lloc?

Me despedesc d'aquesta esfera terrestre a corre-cuita. He perdut la noció de l'espai i el temps i no sé quan tornaré, però segur que d'aquí poc enviaré qualque senyal de vida al bloc. Fins aviat! Besades a tothom...

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS