Octubrina

Sortia de casa amb un pas parsimoniós. Pantalons i jaqueta negres. A conjunt amb la corda de la gosseta, una cocker ben rossa, amb les orelles d'un color gairebé albí. Baixava l'escaló de l'entrada i encenia la cigarreta. Llavors iniciava un pas lent, mortuori, d'un dol pesat i rigorós. Una passa rere l'altra. La gosseta s'havia anat acostumant al ritme de la madona i feia avançar la corretja amb una tristor lleugera, d'aquella que no se sap ben bé perquè, però s'acaba flotant per sobre l'empedrat del carrer. Ella era respectuosa amb els hàbits de la gosseta i, quan s'aturava a ensumar, aprofitava per fer la calada més profunda. Respirava fort i extreia tota aquella misèria de fum per dissimular els sospirs. No li agradava fumar caminant, per tant, havia d'esperar que la gossa s'aturés a ensumar.
De nit, era el millor moment per respirar tranquil·la l'aire metropolità. Aquell dia, s'aturà a tres metres del seu portal, com de costum, on hi havia els contenidors de reciclatge. No hi havia ombres al carrer, excepte la de la ciutat que esdevenia estúpidament quieta. Respirava el silenci de la nit, quan en l'ombra del món aparegué un gos. S'acostà a la Mira i comença a ensumar-la mentre anaven voltant. Resseguí la corretja del cos i es trobà amb una explosió de colors desiguals i avantatjats. Va veure un somriure, unes passes cap a ella i uns ulls com a guspires de moixa. Després ja es va veure involucrada un acte rutinari, primitiu. Comença a ensumar-li el coll mentre li apartava els cabells per darrera de les orelles i aprofitava el gest per acariciar-li els lòbuls, les vies i les esferes d'aquelles petites peces que algú havia dit que només servien per escoltar. I clar que escoltava els gemecs quan li passava la llengua per aquella petita ruta improvisada pels sentits. Havia decidit que, ja que hi era, els aniria repassant tots. Aniria a visitar amb els llavis i els dits les seves pipelles, baixaria fins a la boca, s'entretindria en mossegar totes les paraules que volguessin sortir sense el permís de l'acceleració. I ensumaria. Ensumaria amb l'instint més salvatge aquell cos recordant que la vida és seva Que cada nit baixarà la gossa amb el desig dels colors i dels sentits. I que no s'oblidarà, com quan ara desferri els seus pensaments d'aquells ulls, que la gossa no pot tornar a casa sense haver complert les seves necessitats.