inèrcia
octubrina | 04 Febrer, 2007 18:36
La inèrcia de les paraules es perd en les línies d'entremig de les cançons, en els deu minuts que tanmateix havien nascut per no proliferar, en la flotació dels somriures en la fosca, en les línies de les muntanyes i els cementiris dins la boira, en les olors, les veus i els tactes que surten de la brúixola i decideixen orientar-se palpant la terra pam a pam. Sense punts cardinals. Sinèrgics.
I la terra llueix guspires per la nit. Gira i gira. Canvis de rumb i una decisió indefugible que aguaita el pas dels kilòmetres. Esperen les mantes, els espais reduïts i el vermell picant del pomer que ja ha perdut totes les seves pomes.