Impaciència
octubrina | 30 Gener, 2007 00:16
De la fam neix la impaciència, l'orgull esbarlat dels dies que et volta indistintament del passat al present. De la fam neix el camí de roselles de quan era menuda, les estones al llit amb els ulls ben oberts, les mans al cap i la guixa nua, sense fitar res més que els ulls desconeguts de l'aire. És la teranyina: -Els cercles amb escletxes, el camí inevitable amb senyals de 'canvi de sentit en 150 metres', Penèlope desteixint l'espera-. És la teranyina amb fils de colors paral·lels.
fils de colors paral·lels... és que continuo flipant i flipant i flipant... un petó.
Els factors que desconeixes, destrueixen les variables més lògiques.
Qualsevol diria que cerques un lloc nou on dormir! ;)
La impaciència. De vegades val la pena, i d'altres condueix irremeiablement a la decepció. Però durant l'espera, sempre ho endolceix tot.