Administrar

Clandestinitat

octubrina | 16 Febrer, 2005 00:10

Avui tenc una sensació estranya, de clandestinitat. Tenc ganes de fer coses d'amagat. De que ningú no em vegi, de fugir dels rituals de la vida escènica visible i soterrar-me en els subterfugis del pensament d'algú. Així, inconscientment. Sense voler, casualment, com qui no vol la cosa. És igual com ho anomenem. La qüestió és ser invisible, però necessari, intrigant. Quina sort que la imaginació em dóna aquesta possibilitat, especialment els 20 minuts d'anada i els 20 minuts de tornada cap a casa. Després, les paraules desapareixen. Aquí vos deix el no-res.

Ones de nacre | Següent | Anterior | Comentaris (3) | Retroenllaços (0)

Comentaris

  1.  
    sense remordiments
    Què no és el millor allò que fas d'amagat? Segur que en Pep ha pres més gust amb el gelat clandestí, nocturn i alevós, que si se l'hagués menjat assegut a taula amb la família. Ah, i per cert, tal vegada algun dia esn trobarem dins aquest no-res que tu dius, dins la invisibilitat que habites quan vas i tornes. El no-res no és no res. Vull dir que pel fet de nomenar-lo el construeixes. Prova de viure-hi una temporada. Al cap i a la fi deu ser el mateix viure dins un contruscte que fer-ho davall una pedra, com faig jo alguna vegada. Salut
    ulyse | 16/02/2005, 13:39
  2.  
    Re: Clandestinitat
    Que perill! I jo us estic llegint durant el descans del treball sense que ningú em vegi
    Manel | 16/02/2005, 09:16
  3.  
    D'amagát
    Dons jo ara estíc fént una cosa d'amagat. La dona dorme, els nens dormen. Estíc sol. Ningú en veu. E anat a le cuina, a la gelera. E tret un pot de gelat d'avellana. Me omplít un tasó, i me l'estic fotent. Tremol de fred, però esta bó.
    Pep Torro | 16/02/2005, 00:55
Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS