L'hospici
octubrina | 17 Gener, 2007 00:25
El vostre missatge s'ha enfilat. Una imatge es trenca esclafada entre els dos metros que travessen el propi miratge. I es desinflen les paraules a l'andana del mar. I les bimbolles i els geners retrunyen a les vies internes del cervell. I les safates són bidimensionals i els versos que hi vull col·locar al damunt rellisquen. I les hores dels rellotges estan totes indefenses. I els meus minuts, orfes. Per això he portat el temps a l'hospici.
Ones de nacre | 
Següent | 
Anterior | 
Comentaris (5) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Menú
Cerca
Calendari
| « | Juliol 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
Recentment
- superpoders
- somnis ruminats
- tanmateix
- Heartbeat – Heartbit
- records del dia a dia
- 12.39am session (x10)
- nothingness
- matins.8.20
- natura morta
- vitamines
- la girafa i altres contes
- artesania
- tremolors
- un quart de formatge
- sofà vermell
- heartless witch
- energies renovables
- Gut feeling
- bruixa àrtica
- la sal, la primavera i els graus
- energia
- torre de vori
- almastrings
- referèndum
- oficis de l'instint
Categories
Els meus enllaços
Darreres les paraules, pots trobar-ne només per a tu...
T'agradaran...
- Amo a Laura
- Babèlia
- Diari d'un atípic
- El cafè d'en Litus
- El racó de l'Antoni
- Emily
- Espurnes interiors
- Exist
- Flop
- Frannia
- Instants del temps
- Joanaina
- Justine
- Jutipiris
- L'illa del far
- Lluitant entre abismes
- Melicotons al sementer
- Pensaments i Sentiments
- Petita Criatura
- Pluges, Plugims i Plovisqueigs
- Rafel
- Súnion
- Tomeuher
- Totalmente a favor
- Univers Privat
I el príncep trobà a la princesa gràcies a un univers concret i a princeses de llunyans regnes.
sabia que tornaries! gràcies
Deixa el temps reposar en l'hospici de la innocència, i apadrina les hores dels rellotges gastats per impedir que amb el pas dels segons trontollin les busques i acabin caien en l'oblit del temps passat. Demà serà un nou dia, i l'altre, més nou encara, i la pell renaixerà d'entre les hores buides i aparentment inútils per tornar a fer batega el que encara queda del que no s'ha gastat. Una abraçada.
M'agrada tornar-te a llegir. Renovellada, és evident que aquest silenci t'ha canviat la pell. Malgrat tot, continua essent una pell particular.
i el posa gots?