extinció
octubrina | 29 Desembre, 2006 11:59
la sinceritat m'arrossega èbria pel camí dels canvis.
i en el camí s'han extinguit les margalides, les pipelles, els niguls, els alfabets,
els misteris, la curiositat, les minúscules, les cançons, les vocals i les consonants
i els etcèteres.
és hora de llençar la ferralla i omplir el temps de lleugeresa.
una abraçada
Octubrina
Gràcies a tots els que heu passat per aquí.
Ei, ei, ei...al cafè volem més braves! Quan??? :)
que tal? com va el canvi?
La vida comença de nou després de cada adèu. Marxar sovint és la solució per poder tornar a començar com ens mereixem. Això ho vaig aprendre de tu; potser és que ho vam aprendre juntes....'Que tinguem sort! ens canta...i en un altre lloc 'sols ens fata pregar que el camí sigui llarg'... Que en cada una de les passes que facis carregades de lleugeresa mai hi faltin els somriures i els bons motius per a que mai deixin de ser especials. Una abraçada ben forta, d'aquelles que tu et mereixes, i tota la bona sort que necessites, per no mirar més enrera. Besitos de la rateta.
Veig que Octubrina i Frannia han decidit plegar alhora. Potser aquest hauria de ser un motiu per arribar a conéixer-nos en persona. Si no és així, t'envio la meva admiració. Una abraçada
s'extingeix l'espai però no les paraules per compartir, comença un cicle i tots t'acompanyem, ben a prop teu però sense envescar-te les ales. trencaràs el tel de boira i volaràs fins trobar la llum de la lleugeresa i tantes sorpreses bones com t'esperen, amatents, sinceres, transparents i fermes... l'octubre continua ocupant aquest bocí essencial del nostre camí i roman, inalterable..
ens hi retrobem, menuda!
sembla que s'acaba un cicle. Tant que m'agradava llegir les teves paraules! que tinguis un bon any, i que tots els que el segueixin siguin encara millors! de tant en tant seguiré entrant... a veure si l'octubre et torna a cridar!
això és un adéu?
espero que no....!!!!!!
si marxes...deixa algun rastre!!!!!!
ptons.
Ah! tenim tantes cançons per compartir, tants poemes que passar-nos pel mòbil, tants llibres que llegir i tantes paraules...
Sé que això és una despedida definitiva, però jo pens que és un renaixement de tú mateixa, així que torna a néixer en un altre lloc tant maca com ets...per sempre, adéu i hola, noia-ocell
vindràs lleugera d'equipatge?
Tu m'ho vas dir un pic. Ara t'ho dic jo. Octubre ja no serà el mateix sense tu. De totes maneres, vagin on vagin les teves paraules, les seguiré...
A vegades "especial" és més que una paraula.
A vegades dir adéu no és la solució.
T'esper vagis on vagis, i miris on miris, miraré.
jo espero el mateix que Ulyse... n'hi ha molts que pensem que ets una necessitat. I personalment penso que ets, tremendament especial. petó bonica
esper que aquest gràcies i aquesta extinció no signifiqui el final del blog, i només sigui unsa expressió per a desitjar-nos bon any als teus lectors.
no cal que et digui que m'agrada molt el que escrius.
un bes
Gràcies a tu per regalar-nos les teves lletres i allò que et surt de dins...
Això no deu pas ser una despedida oi? espero que no!
Un petò! i feliç 2007!
gràcies a tu. per escriure com escrius i per ser com ets. un petó i bon any, maca!