Administrar

obscenitat

octubrina | 26 Desembre, 2006 21:28

Som serva de l’obscenitat de viure. Emmudeixo amb les casualitats i robo totes les margarides per anar col•leccionant les deixalles de la gent quan la resposta és no. Vesteixo amb una innocència estripada, a ratlles pàl•lides i indefinides. Camino a singlotades desbancades per l’excés de soroll. Obvio les advertències que barbotegen del subconscient i caic en el replà de l’escala. El problema és l’escala, no la caiguda. El diagnòstic és un coma de fredor revestible.

Ones de nacre | Següent | Anterior | Comentaris (7) | Retroenllaços (0)

Comentaris

  1.  
    Re: obscenitat

    m'has deixat el cor ple de munts de tristesa arrugada i feixuga...

    Silenci | 29/12/2006, 09:16
  2.  
    Re: obscenitat

    buf...

    Jordi | 27/12/2006, 20:47
  3.  
    Re: obscenitat

    potser, només, l'escala és un miratge... i la fredor, també.

    Gatot | 27/12/2006, 17:09
  4.  
    obscenitat

    Toqueges l’inflor dels fruits mentre estableixes una rutina. Esgotada la llum camines adelerada per l’espigó de la nostàlgia. T’acostumes als límits del meu silenci.
    Lleument, però, inicies l’impredictible i suggeridor coronament del desig. Les columnates de la meva passió encerclen l’àgora del teu cos de lletra. Tens una casa amb la porta oberta i t’entestes a recitar, esglaó per esglaó, totes les passes. Però no caus escales avall del teu dubte. Et mantens com el glaç en el fullatge. El punt de rosada és a punt de saturació.

    Acostumen les ungles de la nit a retenir-nos vells ideogrames, d’una sinuositat bellíssima, d’una benigna tebior.

    Jam | 26/12/2006, 23:57
Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS