Viatge inferior a la circumferència de tots els esclavatges,
m’inferno a la nit disfressada de pluja fosca,
vesso harmonia esberlada pel teu rostre
i batecs enllustrats per la teva desabsència.Oblit salvatge.Bon Nadal.
... de son ulls brotava una llàgrima. No volia morir, no volia deixar la vida. Caminava apressadament, remarcant el pas sinuós del vell rellotge, que consumia els últims segons del dia pòstum.
Tres-Dos-Un... Un nou dia arribà. Aleshores, resignem-nos a viure-lo.
Tot i això, i havent arribat un poc tard: et desig bones festes Octubrina! ;)
Rafel | 27/12/2006, 03:32
Re: viatge
lluites sepultades... víctima de la pròpia hipnosi. no puc despertar ni a pedrades. i tenc por.
octubrina | 26/12/2006, 21:27
viatge
Em sotsobres amb el tarter que m’esllavisses. No hi demà possible sense el flux del mot. Sense el mot. I el teu mot, una explosió virtual, em mostra les pluges torrencials que fecunden el ritme de la terra que treballa per contenir-te.
Mercaderies i passatges cap al dubte, cap al principi de la llengua. No et diré tots els designis que el teu beuratge de mandràgora m’internen. Només quan m’assenyalis, quan siguis lliure, quan desmantellis la greda que et sepulta, tasconaré el mineral que et caverna. Planerament, amb l’impertorbable serenitat del mar començarem el principi de la lluita.
... de son ulls brotava una llàgrima. No volia morir, no volia deixar la vida. Caminava apressadament, remarcant el pas sinuós del vell rellotge, que consumia els últims segons del dia pòstum.
Tres-Dos-Un... Un nou dia arribà. Aleshores, resignem-nos a viure-lo.
Tot i això, i havent arribat un poc tard: et desig bones festes Octubrina! ;)
lluites sepultades... víctima de la pròpia hipnosi. no puc despertar ni a pedrades. i tenc por.
Em sotsobres amb el tarter que m’esllavisses. No hi demà possible sense el flux del mot. Sense el mot. I el teu mot, una explosió virtual, em mostra les pluges torrencials que fecunden el ritme de la terra que treballa per contenir-te.
Mercaderies i passatges cap al dubte, cap al principi de la llengua. No et diré tots els designis que el teu beuratge de mandràgora m’internen. Només quan m’assenyalis, quan siguis lliure, quan desmantellis la greda que et sepulta, tasconaré el mineral que et caverna. Planerament, amb l’impertorbable serenitat del mar començarem el principi de la lluita.