Octubrina

No plou. No cauen gotes ni de mel, ni del sal, tot el que cau és gel i quan arriben a terra és enyor... de quan plovia, de les paraules de les hores perdudes, dels rellotges aturats, dels incipients fulls d'ametller. No hi ha sacrifici, ni obsessions, ni desig, ni batecs, no, no n'hi ha. Tampoc hi ha lluita. La decepció ho ha paralitzat tot i s'estén com una gota de perfum que va perdent l'aroma amb el pas del temps i del silenci. Les paraules han perdut la seva força i la indiferència té ganes de sortir a crits amb desesperació de llàgrimes. Però tampoc pot. No puc tremolar, no puc tancar els ulls, no puc recordar. En l'intent, les paraules es tornen mudes i els silencis, esquius. Sempre buscant la pluja, la del mar, la de les ones, la de les llàgrimes desolades!... i em perdo en la incertesa del desert i del gel. Tampoc no hi ha final.