Administrar

silenci en blanc

octubrina | 15 Desembre, 2006 00:35

amb la confusió d'una vocal ni tu ni jo ens menjarem res però sé, que en el fons o a la superficie, sents les hores mil•limètriques, les quadrícules de les lletres emmarcades dins motllos de ferro forjat esperant a ser tatuades al teu cos, paraules que cremen, que marquen la pell amb bombolles i et posen els ulls mirant a l’infern o a l’hivern calorós com ell totsol. rendeixo homenatge al meu cos, el despullo de silencis i mitges veritats i el deixo en pell viva, amb les meves pròpies carícies eriçant-me, amb els ossos deslligats, sense límits de moviment. com un pèndul, el coll se’m gira i agafo els llençols amb els punys fins que es destraven del llit.simplement, deixa que els meus dits famolencs sargeixin la ferida del fred. el silenci en les paraules dites m'ha empresonat i necessitava palpar l’espai blanc entre els mots. les paraules ens trastoquen ens transporten a un món on la realitat és la desitjada i no la volguda i ens hi sentim tan bé que si no fos perquè la vida ens obliga a tenir peus en lloc d'ales, estaríem tot el dia volant, sense esclavitzar-nos, per la puta realitat i la crueltat en què es pot convertir la vida però amb la dolçor que poden ser els somnis i anem alternant: dolçor amb cruesa, paraules amb sexe; amor amb adéus, impulsos amb racionalitat. sé què són ambdós: extrem i extremitats, de conèixer-los, de conèixer-me, de punta a punta de mi, d'ells, de tu, de les paraules, dels silencis, aquest és el sentit que vaig cercant. qui som realment? què podem ser? En què es converteix tot en ésser dit? en matèria orgànica? tenc els nus dels dits tallats i els dits adormits d'acariciar-te els ulls.gràcies per deixar-me el teu silenci en blanc.

Ones de nacre | Següent | Anterior | Comentaris (9) | Retroenllaços (0)

Comentaris

  1.  
    silenci

    estic buscant com boja un text en el qual aparegui una frase feta un comentari una dita un refrany o cualsevol cosa relacionada amb el silenci u e buscat pel google i semblo tonta us dic qu us donin x el cul me ananire al rincon del vago

    sandra | 22/02/2007, 21:37
  2.  
    Re: silenci en blanc

    He estat una setmana sense trobar les paraules... i no podia, perquè les tenies tu.

    Gatot | 15/12/2006, 22:53
  3.  
    Re: silenci en blanc

    Ei, ei...això ja canta, eh? Algú que escriu així i ni braves, ni res. Va, va...quedem, quedem i ens expliques 4 coses :)

    Lo cafeter celest | 15/12/2006, 15:31
  4.  
    silencis per a tots

    gràcies, bitxo! com sempre, exagerant ehh. per cert, tenim quelcom pendent no?;)

    silenci... ja saps com m'ha ensenyat de molt el teu silenci, però avui el trencarem amb esclafits de rialles!!!

    jordi... et queden més estones en blanc per omplir-les de paraules de colors?

    ikaros! m'encantaria llegir-te en algun lloc... on ho puc fer?

    laureta:) què bonic això de les carícies morfològiques! un somriure!

    octubrina | 15/12/2006, 11:45
  5.  
    Re: silenci en blanc

    davant d'aquest text, només puc abaixar el cap i treure'm el barret, octubrina

    bitxo | 15/12/2006, 11:01
  6.  
    De vocals...

    ENYORANÇA (ant. escrit també anyorança). f.
    Tristor causada per l'absència «Jo no hauré de menester | mocador per recordança; | ja em bastarà l'enyorança | el temps que tot sol viuré»

    Ikaros | 15/12/2006, 10:20
  7.  
    paraules trastocadores

    Avui no et regal cap paraula. No puc, davant el teu regal de bellesa lèxica. Gràcies per regalar-nos aquestes carícies morfològiques.

    laura | 15/12/2006, 09:45
  8.  
    Re: silenci en blanc

    Gràcies!

    Jordi | 15/12/2006, 09:09
  9.  
    transparent

    avui et sento transparent com un tel de ceba... et regalo munts de silenci en blanc.

    Silenci | 15/12/2006, 08:35
Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS