tampoc és tant difícil
octubrina | 29 Novembre, 2006 19:58
i pensar que tampoc és tan difícil trobar pensament contemporanis ni recuperar la gana i viciar-se al formatge de cabra fos ni descobrir que l'admirador que et dóna sorpreses cada nit i et deixa notes escrites sota els coixins o entre els calcetins mal plegats ets tu mateixa ni tampoc és tan difícil arrancar un somriure ple de cafeïna per l'autopista mentre et dediques a perfilar Montserrat al vidre del cotxe ni tampoc ho és tan pensar que el color xocolata és infalible per al desenvolupament hormonal entre la meva ombra i tu ni que de nit s'esborren tots els punts suspensius que hem anat deixant mentre funambulejàvem per la vida ni que inventar-se verbs és tan estrany com menjar-se un deliciós carpaccio de tonyina ni que tu ets tan deliqüescent ni jo som tan complicada
tampoc no és tan difícil que la vida et passi per malla per un pas en fals ni capgirar el camí que han escollit per tu i canviar de rumb amb un cor de batecs lliures, tampoc és tan difícil estimar i que t'estimin sense mesura ni dificultats, ni xerrar amb tu tota la nit despullant secrets tendríssims a ritme de vi blanc... gràcies menuda;)
el que és difícil és assumir tants comentaris bonics! em quedo sense paraules:)
hi sóc però no hi sóc. us llegeixo, però no tenc aigua per regar les margarides d'octubre... aviat, però, en tindré!
besets a tots:)
Ostubrina que passis una bona setmana entre formatges i pensaments. Ens veim aviat ;)
Que les paraules ja estiguin en camí! Abstinència.
De "complicada", m'hi jug un ou que n'est un ratu ;-).
Com sempre, Octubrina, un univers tan hermós no ha estat mai simplon.
Déu meu! En quin món he estat vivint que no coneixia aquest bloc...
Estic aclaparat per tanta bellesa en la paraula, la forma, el color, la textura...
Perdona'm per no haver-te conegut abans.
Un petó, incondicional. :)
Es van fer forts a la batalla... es deia dels exércits romans. Curteix la teva pell i els teus sentiments, sigues forta.
Si tot fos massa difícil, no caldria lluitar; i si tot fos massa fàcil, perdria la gràcia aconseguir-ho. És fantàstic tenir alguna cosa per la que lluitar, i sobre la que poder-hi escriure. I no, res no és tan difícil com per no aconseguir-ho. Un petó...
És molt difícil, escriure coses així. Tan rodones.
ptons octubrina.
només és difícil estimar-te
Per què quan et llegeixo em dóna la impressió que em seria fàcil escriure coses tan boniques com aquestes a l'esquena d'algú que es deixés estimar? Tampoc és tan difícil escriure com tu: és impossible. Preciós, octubrina, com sempre :)
tu ets apetitosament bonica, i estranyament apetitosa, i fins i tot diria que ets, simplement, tots els colors.
Petó!