colors
octubrina | 26 Novembre, 2006 19:49
Colors elàstics,
neixen de les entranyes
de la vergonya
i tenyeixen les paraules
de verd inconnex.
Cosir, embastar i ripuntar
esdevenen massa vell
per entendre la fusió
innata de tots els colors.
Caos cromàtic
a la paleta de qui lluita
en l'artesania del viure,
en la normalitat dels cossos
sense retallar a la línia de punts,
amb tota la gamma
de color carn naturals.
Colors sintètics,
rics en proteïna i fibra
dissenyats per vèncer
qualsevol miopia de la ciutat.
. Colors sense final,
alfabet numèric que vol
traspassar les barreres sensorials
simulant la vida.
Pura ficció de viure sense tu.
Regalam un color nina, k no sigui el gris dels núvols de tempesta, ni els ocres de les fulles mortes que cobreixen amb el jaç de la tardor els carrers fredolics d'aquesta ciutat que tant m'agrada i tant m'exaspera de vegades. Regalam un color que il·lumini els dies que mai s'acaben o que duren massa poc com per a que totes les paraules callades tinguin cabuda dintre les hores endormiscades que marca el rellotge de la paret estant. Regalam un blau ben cel, i un groc encegador, carregat de ficció gens poruga, i de somriures ben sincers mai trencats per la foscor...
Una abraçada.
aquesta octubrina renovellada. Gràcies per delectar-nos amb aquests versos.