recordar
octubrina | 22 Novembre, 2006 16:27
No he pogut evitar caure de genolls a la son, vendre els meus somnis a bebés malabaristes que sortien de cunes immenses i arrancaven a córrer per la ciutat amb una vespa i un casc integral i deixar passar els minuts mirant com es cordava les sandàlies una dona morena amb trunyella desfilagarsada. No ho he pogut evitar, tot i que no t’ho volia dir... Però tampoc he pogut evitar recordar, recordar-te i despertar-me amb la petjada de les teves mans al meu cos.
Ones de nacre | 
Següent | 
Anterior | 
Comentaris (5) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Menú
Cerca
Calendari
| « | Juliol 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
Recentment
- superpoders
- somnis ruminats
- tanmateix
- Heartbeat – Heartbit
- records del dia a dia
- 12.39am session (x10)
- nothingness
- matins.8.20
- natura morta
- vitamines
- la girafa i altres contes
- artesania
- tremolors
- un quart de formatge
- sofà vermell
- heartless witch
- energies renovables
- Gut feeling
- bruixa àrtica
- la sal, la primavera i els graus
- energia
- torre de vori
- almastrings
- referèndum
- oficis de l'instint
Categories
Els meus enllaços
Darreres les paraules, pots trobar-ne només per a tu...
T'agradaran...
- Amo a Laura
- Babèlia
- Diari d'un atípic
- El cafè d'en Litus
- El racó de l'Antoni
- Emily
- Espurnes interiors
- Exist
- Flop
- Frannia
- Instants del temps
- Joanaina
- Justine
- Jutipiris
- L'illa del far
- Lluitant entre abismes
- Melicotons al sementer
- Pensaments i Sentiments
- Petita Criatura
- Pluges, Plugims i Plovisqueigs
- Rafel
- Súnion
- Tomeuher
- Totalmente a favor
- Univers Privat
Només quan sentim som capaços de crear. I de recrear.
Em fono en els teus mots.
Gaurda-t'ho per a tu. No comparteixis els records. Ofereix el silenci. Res pus que el silenci. La seva casa té mil estances.
mmm... despertar-se i recordar la petjada de les mans que d'algú que estimes al cos és una sensació impagable...
Si no ho has pogut evitar...
no hi lluitis.
I recorda-ho...
ptons.
Cuida de somiar molts d'anys més, que és lo millor! :P
Per cert! diguem cap on partiren els infants malabaristes... que jo m'hi vull apuntar! :)