mentre dorms
octubrina | 04 Novembre, 2006 00:35
M’he quedat amb la teva pell enganxada a les mans, d’una mossegada m’he menjat tres pigues i un bocí d’ànima desfeta. Te l’havies deixada a lloure, esmaperduda. En realitat, només necessito una mica d'humitat i cotó per anar fonent-la a la meva llengua mentre et dorms a l’horabruixa...
Els somnis et dónen idees per a la vida.
Els somnis son la projecció del nostre futur.
Sense un somni, no som res.
Un somni és nostro i tan sols nostro, ningú mai els ens podrà tocar.
Per això cal disfrutar els somnis més que mai... i qualque dia potser es facin realitat.
Una atípica besada i abraçada
... a l'horabruixa...
la realitat agafa forma de somnis...i amb una mica de sort, en desperar, els somnis es faran realitat.
Indefensa i esmaperduda. Així és com la nit deixa les ànimes mancades de força per dir que no pots més, per dir que estimes, sense esperar més resposta que el silenci que a canvi et regalen els seus ulls tancats. I tot, amb la complicitat de la nocturnitat, amb la Lluna com a única i discreta testimoni de les hores que just estrenaran un altre dia com tots els altres: callats i sense paraules. Potser perquè sota la llum del Sol és més difícil dir t'estimo, no per res en especial, sinó perquè és més difícil esperar silenci a canvi. Un besito.
Mentre dorm. Moment en què les barreres s'aixequen. Instant en què les defenses s'abaixen. És el millor moment per dir-li que l'estimes :)
mentre dormim...
Res millor que un apat a mitja nit!
...vaig beure'm la seva sang, vaig menjar-me el seu cervell...
...es un crimen de amor
tan sólo un crimen de amor
sin ninguna mala intención...