l'hora bruixa
octubrina | 31 Octubre, 2006 00:15
dos quarts d'una. ja ha passat l'hora de les bruixes solitàries. amaguen graneres en el fons de les tombes i fan nets els ossos dels seus avantpassats. i s'adormen. desperten empapades de suor, d'una sentor amarga, gairebé viciosa, que els recorda que les bruixes no poden somniar. esdevenen xanasses, buides de claror i de sentits, sense tacte, ni peus ni flors que engalanin les mirades de cendra. sempre, però, hi ha qui desafia els límits afilats de les hores i viuen, d'octubre a març, amb una hora més tatuada al cos. Tu seràs un gat negre. Jo una bruixa.
Ens fitarem errants, i en el desvari
la lluna, cega, encendrà l'escenari.
Maria Mercè Marçal
Ui, ui... quin perill. Veig que per aquí s'hi ajunten moltes bruixes. Quin ambient més perfumat...
"Dins la pell de l'ona salada, serem cinc-centes, serem mil. Perdrem el compte a la tombada, JUNTES farem nostra LA NIT".
Salut!
No sé com he arribat a aquesta pàgina, però m'hi trob bé. La posaré d'enllaç al web del meu grup. Vejam si vosaltres també posau un enllaç "Llunàtiques"!!!
Us hi convit:
http://llunatiques.googlepages.com
Hem musicat molts de poemes de na Marçal!
Sort i a reveure!
m'agrada l'atmosfera que crees..."ni peus ni flors que engalanin les mirades de cendra" i com un embruix tu tambe "encens l'escenari"