caragol
octubrina | 27 Octubre, 2006 13:35
m'he construït una closca preciosa. és de color marró i negre, a ratlles i puntets. no està pixelada, no vos penseu! els caragols encara no en sabem d'això... és família d'un caragol bover i amb la seva resistència em protegirà dels llamps que vulguin malmetre les meves antenes. de vegades, visit una pedra on s'hi amaga -qualque pic- un conegut meu, al qual li he plagiat la por. el silenci m'ha dit que surti, que ningú no em tocarà les antenes... però fins que no cantis no sortiré.
Jo m'amago sota la closca d'un Joanet, que és més petit, però més bufó i delicat. Tota una alegoria de la vida, la closca, amb un tirabuixó que et porta al bell mig... de tu mateix.
Per seguir amb la tònica dels comentaris t'hauria de dir que no està bé que t'amaguis dins una closca... emperò, em negaràs que poder-la decorar i maquillar així com t'agradi tal com passen els anys i les teves idees canvien, no és una bona escusa per fer-te una bona closca?
Hide in your shell cos the world is out to bleed you for a
ride...
com ja saps, són vida
Posats a tenir closca, que sigui com la dels musclos zebra: incordien, són superiors en nombre i no estan organitzats
doncs saps què? normalment et diria que no són bones les closques, que cal sortir a l'aire i gaudir tot i còrrer riscos. Però com jo me n'estic intentant de construir una d'inexpugnable... seria massa hipòcrita per part meva dir-te que sortisis de la teva.
No m'agraden les closques, ni pintades, ni milimètiques, ni entellades ni a medida, són com a americanes taronjes de recepcionistes cremats pel pas del temps.
Despulla't i mostra els teus encants, que són molts, massa com per amagar-los i plagiar, dona, que tu ets tu al 100%
Visualitza l'horitzó, que avui ha fuit la boira.