les veïnes
octubrina | 26 Octubre, 2006 00:02
Si veu qualque persona més avui, deixarà d'existir. Es convertirà en 23 espurnes de fum i les veïnes del cinquè C i del tercer D pensaran pobra nina, quin final més desventurat. I ella, després de l'explossió, serà dues miquetes de pols que es ficaran dins els seus ulls i no podran dormir de tot el vespre de picor. No els regalarà aquest mal. No. Pots pensar!. Seran dues miquetes de pols cares, perquè hauran de pagar un metge especialista 24 hores (com aquelles "cerrajeros 24 horas" que et claven 200 euros quan et deixes les claus dins de casa i cap dels teus amics és a la ciutat). El metge els demanarà què els ha passat i elles, com a bones xiqueteres, li explicaran la vida i miracles de la pobra nina, ai! De com quan era petita passejava per l'ascensor amb una paleta de pintures i escuradents com a pinzells. De com va rompre el vidre de la porta de la il·lusió d'un dia de desembre (perquè llavors era massa inconscient per a perseguir els octubres). Li explicaran al pobre metge que el ca que tenia havia sortit igual de desgraciat que la família, que havia mort verge i amb el nas eixut. I que de nit dormia amb el llum obert perque tenia por del petit príncep que esperava, de fulles plegades, al capçal del llit. I de com s'aturava a escoltar el gueato de la veïna quan tornava de missa, mentre ella tocava la flauta amb el ca adormit a la falda. Llavors el metge traurà l'esparadrap i cosirà la boca de les veïnes amb pegamento. Així, cada vegada que parlaran, les paraules maleïdes quedaran enganxades a les parets d'on siguin, amb el seu nom gravat i tothom sabrà que són unes xafarderes poca-vergonyes. Després agafarà unes pinces i treurà les volves de pols del seus ulls i iniciarà una recerca exhaustiva de les espurnes que completen el trencaclosques de la nina. Haurà de remoure vint-i-una paraules, desenterrar-les de l'oblit i plantar-les devora les dues miques de pols que va extirpar de les veïnes. Només quan haurà reconstruït totes les espurnes, podrà escriure a la seva plagueta el resultat de l'autòpsia: mort d'il·lusió.
Ones de nacre | 
Següent | 
Anterior | 
Comentaris (5) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Menú
Cerca
Calendari
| « | Juliol 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
Recentment
- superpoders
- somnis ruminats
- tanmateix
- Heartbeat – Heartbit
- records del dia a dia
- 12.39am session (x10)
- nothingness
- matins.8.20
- natura morta
- vitamines
- la girafa i altres contes
- artesania
- tremolors
- un quart de formatge
- sofà vermell
- heartless witch
- energies renovables
- Gut feeling
- bruixa àrtica
- la sal, la primavera i els graus
- energia
- torre de vori
- almastrings
- referèndum
- oficis de l'instint
Categories
Els meus enllaços
Darreres les paraules, pots trobar-ne només per a tu...
T'agradaran...
- Amo a Laura
- Babèlia
- Diari d'un atípic
- El cafè d'en Litus
- El racó de l'Antoni
- Emily
- Espurnes interiors
- Exist
- Flop
- Frannia
- Instants del temps
- Joanaina
- Justine
- Jutipiris
- L'illa del far
- Lluitant entre abismes
- Melicotons al sementer
- Pensaments i Sentiments
- Petita Criatura
- Pluges, Plugims i Plovisqueigs
- Rafel
- Súnion
- Tomeuher
- Totalmente a favor
- Univers Privat
Jo també vull morir d'il·lusió, amb aquella sensació de foc cremant dintre les entranyes; amb aquell xiuxiueig entremaliat recorrent cada extremitat com si ja no quedés més temps per sortir a fora corrent per les puntes dels dits. Si un dia moro (i no dubto que algun dia ho faré), vull que sigui així, perquè no em vull passar la eternitat recordant els somnis que no vaig perseguir, els Nadals que no vaig gaudir amb aquell somriure de nena inocent, o els vespres que vaig perdre sense buscar els estels darrera els núvols grisos de tempesta.
Contra la mort per il·lusió, resurrecció de fàstig!
Idò bé! Aquí tenim autèntics artistes! I em torno a preguntar per què l'anonimat, però bé em poden contestar que no és assumpte meu ^_^
Això sí: com reclamo al meu bloc, cerquem bons autors novells o no gaire coneguts per a un programa de ràdio a IB3 que es diu ES RACÓ LITERARI DE 3 DE NIT, presentat per na Sandra Llabrés i amb la col·laboració de na Joana Pol. I potser em repetiré, però si vols conservar l'anonimat es pot fer, encara que (i també em repetiré sempre que sigui necessari), quan hi ha qualitat no entenc a què vé refugiar-se en l'anonimat. Si jo sabés escriure així...!!!
mmm... jo preferiria morir per haver complert totes les meves il·lusions.
Mort d'il.lusió? jo en vull una així, encara que hagi de pagar els 200 euros de la porta, o els 75 o 95 depèn de si és de dia o vespre d'un mentge d'urgència perquè vengui a donar-me no remei a l'hora de la meva mort. (el sobre li deixaré preparat damunt el moble de l'entrada) no fos cosa no el trobàs després.
Octubrina, de raça rara, m'assusta seguir el teu camí, però més m'assusta que tu no vulguis seguir el meu.
Ens veim o no i imaginam com gira la lavadora, mentre centrifuga la roba blanca que ahir vàrem embrutar.