desferma'm el nus
octubrina | 25 Octubre, 2006 13:41
Necessit estar totasola un migdia. A dos km de la rutina. Sense missatges al mòbil que anul·len vaixells. Que no els anul·lin, que els enfonsin i que ressuscitin els titànics del mediterrani, que no t'importi que res no tengui sentit. De vegades, no n'ha de tenir. Simplement deixar-se dur per la incongruència. Tenc les idees engrunades i n'hi ha una que em dóna massa voltes. Però no trob cap gambaner per caçar-la. És una idea disfressada de papallona i busca estar totasola. M'he posat la gorra caqui i he tallat els fils de la xarxa. La papallona queda enganxada a les teranyines de la vellesa. La totsolesa s'escola entre els dits del vent. Les paraules s'aferren a la gargamella, lletres amb terminals que rasquen però no em deixen cridar. Odii les majúscules d'aquest text. No dormiré mai més 8 hores. Ja em diràs perquè serveixen, si almenys les pugués plegar i desar al calaix...Però no. Ni un trist somni. Només et deman, per favor, que em desfermis el doble nus i em deixis somniar...
...Sóc navegant solitari,
sóc mariner sense port.
Mai no he tingut calendari,
el meu rellotge sóc jo,
que no tinc segons i allargo les hores...
Ara ja ets marinera... només et falta allargar ses hores per poder viure una micona més! ;)
si una idea no et deixa somiar... deixa-la de banda, per molt que costi, no?
No et vull dir q és bonic el que escrius perquè tothom tho diu.
La totsolesa no m'agrada, però m'agrada somiar, i dormir, dormir i dormir, perquè dormint no pens, no escolt, només visc
entro al teu blog, com cada dia. et llegeixo i no sé què dir. no sé què escriure a l'espai dels comentaris. perquè em repetiria sempre. la mateixa expressió post rere post. fins a l'infinit: m'encanta. m'encanta. m'encanta...
A la totsolesa (¡quina maravella!) hi pot trencar l'alba dels somnnis. ¡Compartir paraules! ¿Te'n recordes?
Jo vaig nèixer mariner... i se'm dóna molt bé això dels nusos ;-) ... cada dia m'agrada més com escrius...
Bonic això d'endreçar vuit hores de son a un calaix... Molt bonic, de debò.