octubre
octubrina | 24 Octubre, 2006 16:31
Avui no m'he acabat de despertar, visc i revisc a l'ombra de la incertesa, a un bri de felicitat, a mig camí de somriures perquè sí, perquè és octubre, perquè m'encanta l'octubre, perquè fa dos anys que n'Octubrina va aprendre a parlar. Primer entre vocals i consonats, amb les dents estretes; avui, a veu baixa, amb olors dolces i tactes de xocolata.Gràcies a tots per ser-hi! :-)
Dos anys fa d'aquell octubre, i encara en fa més d'aquell primer somriure octubrí. Però parlem de fa dos anys, d'aquells dies en que semblava que, mentre durés l'octubre, res no podia sortir malament. Dos anys d'aquell primer crit, entre vocals i consonants, com tu dius. I avui, dos anys després, torna a ser octubre, i tot ha canviat. Però res no s'oblida (mai no s'oblida); i entre ombres d'un octubre llunyà, i d'un de molt present, encara queden molts més paraules per ser dites. Encara que sigui en veu baixa. Merci per ser-hi. I ja saps a què em refereixo. Un petó.
Gràcies a tu. Llàstima d'haver-te descobert fa tan poc. Besades.
gràcies per ser-h, i gràcies per escriure
Felicitats, per ser-hi, i per ensenyar-me a ser-hi jo també. Que en duris molts més.
Bungen preferida!!
felicitats i que facis molts octubres més!