migdiada
octubrina | 11 Octubre, 2006 21:20
Migdiada amb olor de migjorn. Els ossos acomodats a la pell, els sospirs sobrevolant el melic, els batecs endinsant-se als pits, la nuesa de la son a punt d'acariciar la teva llengua i fer l'amor al silenci envoltada de posidònia.
Els somnis s'insinuen rere la dansa del blat amb el sol despenjant-se del cel i els gira-sols en decadència, però encara són ombres descalces. Si et trepitgen, només et faran pessigolles als dits menuts i el calfred et pujarà fins a les darreres vèrtebres.
Ara ja ho saps, he après a dormir de dia, però encara no sé somniar.
Jo no puc dir res més del que ja han dit... somni...
beset
llegir-te és un plaer comparable al de somiar coses dolces. Un petó :)
Qui es capaç d'embellir la nostra llengua d'aquesta manera sap somniar. No te crec, Octubrina; tu ets el somni mateix.
si m'ensenyes a dormir, t'enseny a somiar...
Pensa a tancar bé sa capseta on possis els núvols que has de dur.
doncs obre els ulls aquests dies que segur que veuras coses dignes de ser somiades. Però a mi em passa el mateix, encara no se somiar... i potser millor així.
Octubrina, així és com vols que et digui, no? Sí que saps somniar, el que passa, que no t'enrecords, tot és questió de temps.
Per cert, bon v.