astronauta
octubrina | 11 Octubre, 2006 01:26
Un diu que té els ulls de lluna, però jo li sento la pell. És una pell sense gravetat, sense temps, sense els solcs dels nervis ni les arrugues dels somriures permanents. Va esquivant les mirades amb rems fets de palla metàl·lica, a través dels quals s'hi amaga, a través dels quals mira sempre de reüll de quin color és el meu pintallavis. Les llàgrimes suren al seu voltant i ell, sense escafandre, s'atreveix a desafiar les meves paraules. ja! i a sobre presumeix del seu títol d'astronauta...
Ones de nacre | 
Següent | 
Anterior | 
Comentaris (4) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Menú
Cerca
Calendari
| « | Juliol 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
Recentment
- superpoders
- somnis ruminats
- tanmateix
- Heartbeat – Heartbit
- records del dia a dia
- 12.39am session (x10)
- nothingness
- matins.8.20
- natura morta
- vitamines
- la girafa i altres contes
- artesania
- tremolors
- un quart de formatge
- sofà vermell
- heartless witch
- energies renovables
- Gut feeling
- bruixa àrtica
- la sal, la primavera i els graus
- energia
- torre de vori
- almastrings
- referèndum
- oficis de l'instint
Categories
Els meus enllaços
Darreres les paraules, pots trobar-ne només per a tu...
T'agradaran...
- Amo a Laura
- Babèlia
- Diari d'un atípic
- El cafè d'en Litus
- El racó de l'Antoni
- Emily
- Espurnes interiors
- Exist
- Flop
- Frannia
- Instants del temps
- Joanaina
- Justine
- Jutipiris
- L'illa del far
- Lluitant entre abismes
- Melicotons al sementer
- Pensaments i Sentiments
- Petita Criatura
- Pluges, Plugims i Plovisqueigs
- Rafel
- Súnion
- Tomeuher
- Totalmente a favor
- Univers Privat
Em condueix sense paraules pels camins solcats per la ingravidesa. Per què em mires amb aquests ulls ara de cop? No ho se, sento que manquen les paraules. La ingravidesa no les pot transmetre. Em segueixes mirant? Sí, et miro a tu. I em veig a mi. Em fas por. Por, de què? De que segueixi flotant tot, com si l'espai fos la única cosa que comptés; ni el temps, ni les mirades. No em miris de reull. No. Mira'm a la cara, i digue'm què hi veus. Hi sobra passat? No. El que hi falta és present.
octubrina, ahir devia haver conjunció astral perquè, a la mateixa hora, jo també em vaig sentir astronauta a la cara oculta de la lluna :) (ah, m'he mudat de casa... canvia l'enllaç) Petons
les arrugues indiquen edat però també vida. La manca d'aquestes em fan pensar en fredor... de totes formes, li pots preguntar on se l'ha tret el títol d'astronauta? ja saps, un somni infantil sense realitzar...
Como una gota fui de la marea
la playa me hizo grano de la arena.
Fui punto en multitud por donde fui
nadie me detectó y así aprendí.
Cuando creí colmada la tarea
volví mi corazón a Casiopea.
Cumplí celosamente nuestro plan:
por un millón de años esperar.
Hoy llevo el doble dando coordenadas
pero nadie contesta mi llamada.
¿Qué puede haber pasado a mi señal?
¿Será que me he quedado sin hogar?.
Hoy sobrevivo apenas a mi suerte
lejano de mi estrella de mi gente.
El trance me ha mostrado otra lección:
el mundo propio siempre es el mejor.
Me voy debilitando lentamente
Quizás ya no sea yo cuando me encuentren.
Es diu Silvio... i jo no tinc paraules per definir-ho... simplement, el teu text m'ha fet pensar en aquesta cançó. beset!