octubrina | 11 Gener, 2005 23:54
És la resignació la solució?
Fins a quin punt és viable la teoria del moment? Aquella que diu que sempre n'hi ha un, encara que no se sàpigua quan... Està massa abandonat -el moment- a la passivitat de propietari de qualsevol acció possible? Una dissertació filosòfica es pot convertir en una mera d'excusa d'intel·lectual indocte per evitar problemes? Dir que no és el moment, és dir, tenc por. I encara que potser vera que no és el moment i conformar-se és una bona sortida, normalment el temor a que sigui "el moment" impedeix enfrontar-se amb ell.
Només aspir cada dia a viure el moment, sigui "el moment", o el moment, o un moment... La complexitat dóna riquesa.
| « | Agost 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |