vocals
octubrina | 21 Setembre, 2006 18:55
Reconec que és un vici incommensurable. Acaronaria totes les vocals fins que esclatessin de ràbia i desig. Tot al mateix temps. Tot a deshora. Rebentarien en bombolles de colors i estendrien una capa suau d'olor de vainilla. Sense cossos, sense paraules, sense roba i sense tu. Només les vocals, nues, perquè no es pugui fer cap paraula amb sentit. Entonacions ascendents, descendents. A crits. No vull que quedi res a dintre.Només així em coneixeràs.
Cada dia m'alucina més llegir-te... i continueu amb els somnis... un petó
QU_ B_N_C!!! (les vocals te les he regalat)
“A negre, E blanc, I roig, U verd, O blau: vocals, / algun dia us diré les naixences latents: / A, fosc cosset pelut de mosques esclatants / que volen a l'entorn d'unes pudors cruels, // golfs d'ombra; E, candors de vapors i tendals, / llances de gel salvatge, reis blancs, calfreds d'umbel·les; / I, porpra, esput de sang, rialla d'una boca / en la ràbia o en els deliris penitents; // U, cicles, vibraments divins de mars verdoses, / pau de pastius sembrats d'animals, pau d'arrugues / que imprimeix l'alquimista als fronts estudiosos; // O, suprema Trompeta plena de sorolls rars, / silencis travessats per Mons i per Arcàngels: / -O, l'Omega, llampec dels Seus Ulls violetes!”
imagina't amb les consonants, acabariem esclatats.
Octubrina, no puc llegir-te cada dia. Però quan ho faig...fantàstic