Octubrina

No sé per quina raó, em passa molt sovint que obro el bloc per escriure alguna cosa i no tenc res a dir. O millor dit, no sé per on començar, no sé què dir, no sé ordenar les meves idees. Però alguna cosa em diu: va! ves a "nou article" i digues alguna cosa. Això faig. Me qued uns segons mirant la pantalla en blanc i començ a fer com ara, escriure o descriure.

És ara, a començament d'any nou, que hi ha moltes coses a dir, moltes promeses a fer però que no es compleixen mai, valoracions de l'any que deixam enrera, prediccions serioses o inventades d'un futur incert que no sé si escrivim a mesura que l'anam vivint o ens ve donat i l'anam descobrint. I això no és tot. Programes especials repetitius com l'all, espectacles gravats per novembre que veim el 31, l'1, el 2..., especials informatius de totes les desgràcies, dels èxits musicals, del cor, de curiositats... Tot n'és ple d'aquest esperit recopilador. Estam obligats a deixar de pensar en tot i en res i a deixar-nos empapar de dades i dades que oblidarem quan hagin passat aquests dies.

I la veritat és que no sé com he de reaccionar davant tot plegat. Un número nou, un fred i una neu, que com que som a un any nou, semblen noves i mai vistes, unes desgràcies que sortiran al recull del 31 de desembre del 2005 i al 1 i 2 de gener del 2006. Repeticions constants que immobilitzen. Necessitam acció, ja. Ser conscient de nou que vivim en un món que es mou (i tremola a gran escala) cada segon.

Sé que hi ha gent per tot i la veritat és que odii generalitzar. Però ja ho he fet. No ho tengueu en compte. La que necessit reaccionar sóc jo. Reaccionar i ser conscient que he de tornar a entrar a la realitat que, sovint, tant mal fa.

Feliç any nou a tothom!