Octubrina

De retorn. O d'arribada. Vénc per tornar o he arribat per tornar-me'n. La tempesta de llamps despertarà les llampugues. El cel cruix i es trenca com els espills de la mala sort. Són bocins blaus i taronges. Molt més bonic que el cel groguenc d'aquest horabaixa metropolità, però amb el mateix desordre. No hi ha ningú a la carretera i cauen gotes espesses, amb mandra de mullar el vidre. Una hora de camí per anar acomodant els batecs a la terra banyada i al garatge amb olor de mar. Per reflexionar sobre els peus i el maridatge entre les mandunguilles i un Rioja del 2003; de la Sagrada Família i les carícies a l'aire que feia el taxista pensant en "su señora" i en el restaurant "Las perdices" d'Albacete on dinaran dijous; de la lletra petita en què es recepten els medicaments per curar els virus i de la curiositat d'allò d'existir o no existir; del "tallado" i la papallona dins els cereals i la portera que remuga que l'escala ha d'estar neta per quan vengui el metge; de com sóc capaç d'escoltar que bé que et senten els trenta i somriure quan et puc treure la línia blava de l'enllaç.