Octubrina

Li va agafar la cara i la va besar. Ella se'l mirava amb el cap alçat, amb els ulls oberts per no perdre el rastre d'aquella indecència que havia deixat passar. De sobte, va reaccionar i el va estemenejar. Li agafava el cap amb les dues mans petites i cridava embogida. Per què no vares aprendre a moure els braços sense semblar que fessis braçades de crol? Per què et vares atrevir a estimar-me i donar-me tot i després no saber continuar? Per què el record de la continuïtat ets tu? I per què em beses ara, que ja no m'importes?