Administrar

trucada

octubrina | 01 Setembre, 2006 01:38

La va mig despertar una suor freda. Quelcom es movia al seu costat, en silenci. Feia un renou estrany, com si la fusta del comodí cruixís de dolor. El somni resistia a despertar-la, però la consciència l'aglapí i se n'adonà que era el mòbil, que sonava una melodia d'avió en silenci, suau, travessant l'aire, desafiant la gravetat. Només tengué força per moure un batec del seu cor quan veié el nom. Hola..., li digué.
- L'he deixada. Ha avortat i l'he deixada. Necessit exiliar-me de mi mateix, del dolor amb què visc i faig viure. Si visc no visc, em vares recitar un dia, i jo ara et dic, si visc, no deix viure. T'estim.

Ones de nacre | Següent | Anterior | Comentaris (6) | Retroenllaços (0)

Comentaris

  1.  
    Re: trucada
    Una cridada que et pot matar!
    silenciosa | 02/09/2006, 12:16
  2.  
    Re: trucada
    Buf... perquè em sóna tot això????
    Jordi | 01/09/2006, 13:46
  3.  
    Vivo sin vivir en mi...
    Això deia el poeta. El problema ja no és no viure, sinó no deixar viure. Hi ha gent que encara no ha aprés a saber mirar cap al costat que toca. El problema, en això també, és no deixar que els altres puguin mirar en llibertat... Tant lluitar per una vida de la que no en sortirem vius... Ja te conya la història...
    Shin-Ta/Danae | 01/09/2006, 11:10
  4.  
    La vida
    El camí més bell cap a la mort.
    laura | 01/09/2006, 09:33
  5.  
    Re: trucada
    Com per no despertar-se...
    Guillem | 01/09/2006, 08:46
  6.  
    Re: trucada
    una trucada ben pertorbadora...
    bellosoli | 01/09/2006, 03:08
Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS