Administrar

ell. ella

octubrina | 17 Agost, 2006 13:19

Quan els ulls són plorosos, es torna tota de mel, les faccions se li marquen i ell li diu que està molt guapa. Ell marca el ritme de les paraules boniques, ella posa la distància per estimar-lo en l'oblit. Ell es refugia en els extrems. Ella fa un nus perquè no pugui caure. Ells escolten. Que tú, que yo, que los dos. Que una línia recta mos separa sempre junts. Que vas y vienes. Forgive me, set my spirit free. Què no sé com ho hem d'arreglar...

Ones de nacre | Següent | Anterior | Comentaris (2) | Retroenllaços (0)

Comentaris

  1.  
    Re: ell. ella
    llegir-te avui em deixa un regust amarg, massa familiar... i aquestes coses sempre s'acaben arreglant i el temps va llepant les ferides.
    bitxo | 17/08/2006, 21:33
  2.  
    s'arreglen...
    aquestes coses, encara que ni ell ni ella estan conformes amb el resultat. La llibertat rarament s'estima més la solitud.
    laura | 17/08/2006, 13:49
Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS