Sort de la lluna, que em va cobrir el cor amb pols perquè no el vessis. T'has despertat guerrer. I l'altre, amb la innocència fraternal, punxa l'ànima amb espases de plastelina. Com Judes, vaig a pel tercer no. No m'importes, no t'estim, no t'oblid.
l'oblit és eteeeeeeernament impossible (de moment), tan de bo tots els nos caiguin sense ser madurs
Octubrina | 11/08/2006, 01:17
Oblit?
Com es pot oblidar? És impossible. El tercer no és l'únic real, nina... I menys no és pot esperar que l'estimar i el fet d'importar caiguin pel propi pes. Mai he pogut oblidar ni un sol instant, i menys, he pogut deixar d'estimar del tot. Si més no, res mai no et deixa d'importar si algun cop t'ha importat del tot. Judes no va trair. I Sant Pere potser va dir que no. Això no és traició. Simplement és que el més important és un mateix.
Danae | 10/08/2006, 14:43
Els tres no
Reina, ¿con Judes o com Sant Pere abans que cantàs el gall?
pepmaria | 10/08/2006, 13:52
Re: judes
donc és difícil dir tres nos quan no s'oblida. Jo crec que atacaré pel costat de l'oblid per, un cop aconseguit, els altres dos caiguin pel propi pes.