Administrar

desperta't

octubrina | 14 Juliol, 2006 15:03

Rius de son. No saps si parles de torrents, de rialles o de manifestacions ocultes del subconscient. Navegues pels ventiladors i quan despertes veus que estàs ajagut damunt una apost de sucre i sal. I clar, no pots distingir els colors. Perquè dins el blanc, com en el blau i el negre, hi ha tots els colors. I cada color té un regust amarg del marró dels teus ulls, de pipelles esfilagarsades, de no t'estims no dits, d'embulls indirectes. I justament queden 23 minuts. I la son és fum vermell. Que no, que no. Que no es pot fumar. I menys fumar-te d'amagat, quan estàs d'esquena i no em veus. Com es pot sentir tant sense sentir cap batec? Travesses les arrels de palmeres i què? Et sents més alliberat per respirar aquestes profunditats de l'aigua. Fals. Sempre nedes en fals, els batecs són postissos, les llunes de plastelina i les carícies de porcellana d'imitació. Crec que ja no vull estimar mai més.

Comentaris

  1. Danae
    No despertis nina...
    No deixis mai de somniar. Potser amb els ulls oberts i ben aferrada a la realitat, però mai perdis un somni, ni un objectiu, o ja no queden motius si tot això es perd. I tant que vols estimar. Et vols estimar a tu, em vols estimar a mi, a ells i a elles. Mai, mai pots deixar d'estimar. Que li quedaria als batecs callats sota pluges d'Agost si el cor no sabés estimar? Després d'una llarga nit, sempre acaba sortint el Sol... Sol cal ser prou forta com per saber-lo esperar. I saps, que mai no ho hauras de fer tota sola... Petunets
    Danae | 16/07/2006, 12:15
  2. bitxo
    Re: desperta't
    Òstres, què intens, què bonic i què trist alhora! Però no diguis que no vols estimar mai més... el cor es resisteix a fer-se dur com el pa sec i acabr desfet en milers d'engrunes.
    bitxo | 14/07/2006, 15:33
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS