Administrar

Moltes coses a dir

octubrina | 22 Novembre, 2004 12:31

Començ aquestes paraules sense tenir una idea del que he de dir, malgrat que en el títol hagi posat que tenc moltes coses a dir. Però només les puc dir quan les escric. El meu cor batega fort, no puc deixar de sentir que el meu món se'm presenta nou cada dia i que de cada paraula en puc fer una petita espurna de felicitat.

Supòs que tot això és causa de la introspecció profunda dels darrers dies, de les decepcions que me permeten fugir d'una manera de ser que no vull ser. Sent. Aquesta és la paraula. I ara me n'adon que quan hi ha massa superficialitats i banalitats al meu voltant, sóc capaç d'acceptar-les sense renunciar a mi, perquè veig que no estic tota sola en aquests bocins de terra on vaig arrelant.

Tenc moltes coses a fer. Tant de bo només dient-ho, s'anassin fent!

Ona :)

Ones de nacre | Següent | Anterior | Comentaris (1) | Retroenllaços (0)

Comentaris

  1.  
    La raó i veritat de les teves paraules
    Tot ha canviat. L'esdevenir de cada dia dibuixa noves fites que es van fent reals així com anam vivint cada un dels nostres instants. Sembla que la nostra existència segueix sempre caminant pel carreró del record, però mai no ens adonam que és el cada dia i les seves petites misèries, més o menys positives, que ens van marcant. I, al cap i la fi, il·lustren la nostra figura i expliquen tal com som cada un. No podem canviar res, però tampoc no podem culpar de tot el que ens passa al destí. Sens dubte, o almenys des de la meva conciència, el destí i la nostra existència no és res més que un simple unió de casulitats. Si no, digueu-me, com seríem ara si en un determinat moment no haguéssim estat en un lloc concret?
    Pere Perelló | 24/11/2004, 19:30
Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS