Sense tu, no puc viure’t, no puc silenciar-te, no puc desdibuixar-te ni fer-te oblit. Simplement ets una paraula maldestre i impronunciada. Retorn a la virginitat: ara sóc una llépola flor blanca.
Sense tu, potser no podré viure't, o no podré silenciar-te...però potser llavors em sentiré a mi mateixa...Sense paraules maldestres ni d'altres d'impronunciades, sols amb crits carregats d'una vida que potser llavors seré capaç de retrobar... Un cop més, com si encara no estés cansada de buscar, i buscar...i buscar...