Administrar

Insípida

octubrina | 08 Novembre, 2004 22:46

Estic emprenyada amb sa connexió d'internet. I si per casualitat qualcú fa feina a una companyia no fa més que estafar-me, que sàpiga que no m'aturaré fins que em retornin tots els minuts perduts al telèfon i totes les paraules que s'ha tragat una pàgina que posa Error 404. "No se puede encontrar el servidor". Qui, no el pot trobar? El director? Tan de bo el director de tants 100,0 Mbps es perdi per cada bit i no torni a fer-me perdre les idees i la paciència.

Les paraules que havia escrit ja s'han perdut. No tornaran mai més. Però aquí queda, asseguda davora jo, amb cara de no saber perquè ha vengut, la decepció. Fins aquí ha arribat per segona vegada consecutiva a la mateixa estació. A principis de la tardor va venir la decepció de les vinyes de març. Es va quedar mirant-me fins que es va anar esborrant, poc a poc, gràcies als somriures i les paciències dels rius. Ara, ara que estam a la plenitud de les fulles caigudes, ha tornat encarnada en la vena que em du la sang al cor. Ha arribat per assecar-me aquesta vena, petita, que em dóna empempta i força. No havia d'arribar mai, però és molt viva i ha trobat el camí -potser sense voler- a través del silenci.

Quina arribarà a la primavera? Em beuré tot el vi agre de l'any passat? Desfaré les trunyelles en què ha quedat aquesta vena seca?

No puc deixar de demanar-me per què no intentar-ho? Per què no lluitar quan la confiança que tens al voltant et dóna força per arribar al teu propi port, ple d'ovelles, ple de somnis triomfadors? Per què no? Arrib a la conclusió que la ceguera fa que hi vegem més el que ens fa mal, però sempre arriba tard. Ara no sé si hi veig massa o massa poc. Sóc s'única que seguiria lluitant i faria front a totes les adversitats amb valentia, força i coratge, amb la mirada ben ferma, encara que tengui el cor desfet, com ara??? I així i tot, per què no intentar-ho?

Quin poc sabor que té la decepció? No em miris així, ets insípida. Per què me mires amb aquests ulls? Ja sé que és el silenci. M'ho va dir la teva competència tot just quan començava la tardor. Ja sé que no t'importa la competència. Tu ara tens el monopoli i -encara que et costi- em veus sofrir.

No entenc com he arribat fins aquí. Com he fet una foguera de tots aquests pensaments. Confiï que aviat seran fum i aviat no recordaré què ha passat i com he canviat. Que cada cop vaig fent dels pensaments estratègies de supervivència. No em fa por. La buidor i la soledat em paralitza de vegades, però seguiré fent introspecció fins que trobi la millor manera de caminar, sense trobar-te.

Avui no tenc els peus freds.

Han dit que passat demà plourà.

I començarà a fer fred.

I la pluja somriurà el fum que surti de la foguera...

Així i tot, per què no intentar-ho?

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS