Administrar

ses flors són margalides

octubrina | 21 Maig, 2006 16:59

Ses flors són margalides i les llàgrimes desplorades d'incertesa són pols de castanya. Somnis de mans desertes, de cases de fustes i mirades avergonyides. Vius desvergonyit, somnies sístoles i diàstoles sense pell, tens mans d'aigua i sal, fico els meus peus descalços dins les teves aubarques grosses, les flors desapareixen sense dir adéu i n'hi ha d'altres que no ho saben dir. Què puc desfullar si la meva margalida ha fuit volant rere els coloms del xamfrà?

Ones de nacre | Següent | Anterior | Comentaris (4) | Retroenllaços (0)

Comentaris

  1.  
    ales
    Quina gran lliçó, Josep! Ara faré que tengui ales de cendra...
    Octubrina | 23/05/2006, 01:03
  2.  
    Ikaros
    Conten els més vells, que una flor de margalidera es va fer unes ales de plomissols de colom, lligades entre sí amb cera d'abella. Va començar a volar i a volar i com més amunt es feia més joiosa es sentia. Però se veu que va pujar tant que el sol va fondre les seve ales i va caure, com a panyora, al teu jardí.
    josepcanyelles | 22/05/2006, 11:08
  3.  
    calor
    Fa calor, què tal si mengem una síndria?
    emily | 22/05/2006, 09:43
  4.  
    Somnis
    Desfulla somnis, per trobar-hi la realitat que hi amaguen al darrera. Ben amagada, rera escuts de pètals sense color i fulles sense perfum, hi trobaras (qui sap) aquella mirada que esperes, o potser esperaves, entre les hores d'insomni i gotes de rom. No li diguis mai adéu, digues sols 'fins aviat', doncs els somnis mai no desapareixen. Sols canvien de forma, i fins i tot de color, mentre volen rera els coloms desvergonyits. No els hi talles, però, les ales. Posa'ls-hi una cinta de color cel a la poteta, per reconèixe'l quan torni a passar per davant la finestra, el dia que menys l'esperis...
    Danae/Shin-Ta | 21/05/2006, 18:25
Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS