Octubrina

Vaig a fer un cafè. Aquí comencen els dubtes. Cafeïnat o descafeïnat? Tenc un pot de Marcilla de cadascun i pensant l'hora que és i l'hora que m'he aixecat, crec que el faré descafeïnat. Torn en un parell de minuts.

Ja som aquí. Crec que he tardat una mica més de dos minuts, perquè he tengut alguns problemes tècnics. No podia destapar el pot del Marcilla descafeïnat (era nou i tenc poca força). Però a la fi ho he aconseguit i ara començaré a deleitar-me en aquest sabor indescriptible. Ara només faltarà la música i ja pareixerà l'anunci.

Quan comença la primavera i la brisa fresca del migdia entra tímidament per la finestra, m'agrada prendre un tallat descafeïnat fred. És com si la fredor que sents a la cara, t'entràs poc a poc al cos i et refrescàs l'ànima. Et deixa un sabor suau, asucrat, tendre. Com la primavera. Quan record aquesta imatge, me veig a ca una amiga meva. Disfrutant del silenci i de les paradoxes de la primavera.

Quan l'estiu arriba, pass al cafè amb gel. El gust del cafè és més fort i la ment se m'excita. Em sent en forces per fer de tot, per escriure i descriure el que sent en cada moment, per fer ses abraçades més fortes i els castells d'arena més desiguals... Però m'acaba glaçant l'ànima. Arriba un moment en què ja no sé si la fredor forma part de mi o sóc jo la que m'he convertit en una peça freda, preparada per l'hivern.

I l'hivern ja ha arribat, almenys això diuen. Però encara no plou. Sí, és vera, a les sis ja fa fosca, però necessit sentir el fred calar-se dins els meus ossos, tenir el nas gelat i posar els peus davall les cames d'algú per saber que la gelada que em dura de l'estiu a una part de mi, s'ha fos completament.

El cafè descafeïnat ha estat molt revitalitzant. Començ a tenir els peus freds.