Administrar

aigua

octubrina | 20 Maig, 2006 15:21

Besos d’aigua, pell bruna, ulls de lluna desfeta a bocins de cràters suaus. Volcans de peus alats, de lava i mirades de cendra, de foc i espurnes prehistòriques. Arrels de son, fils de desig descosits a mig matí. Tard o prest. Però sempre massa. Enyor del cranc de roca d’ulls tancats i les àguiles que no volen. Enyor.

Ones de nacre | Següent | Anterior | Comentaris (1) | Retroenllaços (0)

Comentaris

  1.  
    Com el riu...que flueix...
    'Ella prova a estirar les mans; a agafar-se a les roques que emmarquen el seu camí. Prova a sortir-hi, canviar de rumb, o si més no, poder escollir si ara vol (o no vol) continuar avançant. Però no pot. Segueix corrent, tota nua, sense res a les mans que li recordi d'on ve. I de cop, sent que enyora aquells dies en que tot era diferent, aquelles nits en que podia acaronar el Cel amb les puntes dels dits. No sap si mai tornarà a ser gota de pluja. Dintre el riu, ja no és ella qui escull.'
    Shin-Ta/Danae | 21/05/2006, 10:54
Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS