Fa moltíssima calor. Avui he viatjat al passat, amb una motxilla i només una muda blanca i negra. Sense càmera de fotos. M'he despistat (això ho he portat d'aquesta primavera). He vist tothom molt jove, amb els pèls dels anys vuitanta. Estàvem en el pis on vivíem, amb aquella làmpada en forma d'ham, uns asseguts a la taula rodona, els altres al sofà de peces triangulars. Les cortines, d'un beige decadent seguien intactes.

M'ha agradat despertar-me i pensar que no em queden tants anys per conèixer-te.