Administrar

Somiar....fins i tot amb els ulls oberts...

octubrina | 24 Octubre, 2004 16:48

València... me n'han parlat tants cops d'aquest lloc... m'han dit tantes vegades que durant aquesta setmana tornar a nèixer és possible, que sense ni pensar-ho un instant, m'he apuntat al viatge. Vull tornar a començar. Vull renèixer un cop més, i fer-ho ja per sempre. Tornar a començar... tota una utopia ara més que mai desitjada. Marxar lluny, volar... somiar.València... me n'han parlat tants cops d'aquest lloc... m'han dit tantes vegades que durant aquesta setmana tornar a nèixer és possible, que sense ni pensar-ho ni un sol instant, m'he apuntat al viatge. I res podria fer que ara, a poc més de 24 hores per pujar al tren que m'allunyi d'aquesta gran ciutat que ha estat l'escenari de totes les meves transformacions en els darrers anys, em tirés enrera; deixés passar el tren que m'han promés em durà a un lloc diferent, a uns dies únics. Vull tornar a començar. Vull renèixer un cop més, i fer-ho ja per sempre. Tornar a començar... tota una utopia ara més que mai desitjada. Ara volguda amb una força especial, perquè de tants cops com la pell et fibla quan poc a poc vas caient, la única manera de deixar passar els mals moments és sortir crtidant, corrent, sense mirar cap enrera, sense dir res. Sols marxar lluny, volar... somiar. Una setmana, sis dies per desconnectar de tot el que aquí em lliga, de tot el que es converteix en una presó per la mateixa inèrcia de la rutina. I retornar, amb una nova vida, amb un abans i un després en el que ja no hi hagi moments que et facin omplir de llàgrimes el got de vidre que és la nostra vida, i molt menys, que aquest no sembli haver-se de trencar un altre cop. Tants cops m'han dit que a València, als Premis d'Octubre, és reneix, que ara, quan sols falta un dia per marxar-hi, sols espero que aquest arribi, i ja no puc pensar en res més. Sols en com acomiadar-me de tot el que fins ara ha estat. No sé, si realment és veritat que allí tot comenci de nou, però almenys, es pot intentar. Jo ho intentaré, jo provaré a deixar enrera tot el meu passat. Tot, si més no, per una setmana. Lluny de casa és la única manera de poder aconseguir-ho. I tornaré, i tant que tornaré a casa! Però amb una promesa que ja m'emporto llesta per formular quan, apartada del meu món, senti que sóc feliç. Tornaré amb la promesa de ser feliç, de ser-ho sempre, cada dia... passi el que passi. I qui sap, potser no seràn els sis dies a València el que em faran reneixer, potser serà simplement la promesa que ja tinc preparada, però marxar allà potser sigui un bon començament per ser feliç. Algú s'apunta a somiar? Algú s'apunta a tornar a començar un cop més?

Comentaris

  1. ulyse
    renéixer
    Renèixer. Els octubre estan molt bé. És cert. Però tal vegada no és lluny de casa que hauries de renéixer. sort.
    ulyse | 24/10/2004, 19:33
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS