el moment, la fisiocràcia emocional, el punt d'equilibri, els giravolts per trobar un punt fora del quadrat...tots els esforços acaben amb una llepadeta de primavera agredolça...
26 anys retòrics, de pensaments que giren al so d'una melodia melancòlica que ningú sap d'on ve.
Antònia | 31/03/2006, 19:56
Inevitable...com sempre...
'Cada cop, sembla l'últim cop... però aquesta nit el Cercle s'ha trencat...'. Potser sols sigui un instant, però aquest regust agredolç a primavera passada per aigua equilibra tots els esforços que ens calen per somriure, ni que sigui d'amagat...