Administrar

dreams can come true

octubrina | 18 Març, 2006 05:41

put your arms around me, you make me feel so sick. quizás son cinco minutos y hasta las nueve de la mañana. l'home passejava a les sis del matí amb el llibre vermell sota el braç. ella esperava el pa. ella una il·lusió amb les mans buides. eres que volien ser errrrrrrres. paraules que volen ser autocensura. ulls closos per la sal del mar mort. la primavera, el temps fa estralls en les hormones. les distàncies maten les fulles d'ametller, la música sorda, la banda sonora d'una nit desfeta de lluna en mil bocins de pluja. xinesos i parpelles caigudes que intenten ser expressives. simplement és que per molt que et digui que la lluna és plena, no deixarà de ser un eufemisme. fa fred i els xiuxiueigs diuen que poden fer-se realitat. què és realitat. cau, fes castells amb la son, omple copinyes amb ella i fes-la ser un ésser viu, d'aquells que no et menges la cua. envolta-la de corall i deixa regalimar gotes d'atzur en la meva mirada. així, potser ho veig tot d'u cel més blau, encara que sigui de nit.

Ones de nacre | Següent | Anterior | Comentaris (4) | Retroenllaços (0)

Comentaris

  1.  
    Re: dreams can come true
    Ja no escrius com solies?
    Pere | 26/03/2006, 15:08
  2.  
    distàncies i murs
    els ametllers ja tenen els peus nevats de pètals i les fulles d'un verd nounat tendríssim i ingenu. als dits tremolosos la nevada és lenta i solitària. l'enyor, fruit de distàncies i murs.
    Silenci | 19/03/2006, 19:11
  3.  
    Where & When
    I am not here, ni tansols sé el que pens, estels que ballen descalces per damunt els núlvos mentre la lluna vigila que no es facin mal, qui som, tansols eres i no errrres, tansols ones i no mar, mans buides a l'espera d'un regal que mai arribarà. I am waiting your missage in the sky or maybe in my laptop.
    Antònia | 18/03/2006, 12:53
  4.  
    Or the dreams go away...
    Tell me a story where we all change... No existeixen els cels blaus a les nits (són fosques, i ni els estels poden trencar amb la mancança de llum). Sols hi són elles, i es queden soles, provant a no passar desapercebudes. Però sols ho aconsegueixen mentre algú torna a casa amb un taxista trist que escolta cançons d'amor sense sentit ("dedicada para los que estan enamorados" resava la ràdio). Però, 'enamorados'? Si no ho estan tots dos no te sentit la cançó. I mirant pel mirall retrovisor, decobreixes que la soledat no és tan desitjada com esperaves. I obres la porta d'aquella casa que ja et diu adéu, i la lluna desvergonyida et recorda que t'has deixat la finestra oberta. I mentre la tanques, els somnis fugen, quedant a l'altre costat; quedant un cop més sola -igual que ahir; igual que demà-, amb somnis que ningú no entén, i amb ningú amb qui compartir-los. El món no està fet per la gent com nosaltres. Els somnis esdevenen realitat (o poden ser realitat); però d'altres fugen. Aquells que tenies quan eres petita, ja no existeixen. Les mans queden buides, per omplir-les de nou. Encara que manquin les forces. Encara l'estimo...
    Shin-Ta/Danae | 18/03/2006, 12:13
Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS