Esmorzars al Tiffanys, recorda-ho, no hi hem berenat mai i sabem que tenim moltes poques coses en comú. Així i tot, sé que tenc alguna cosa teva que no em podràs robar......encara que estiguis dalt dels núvols.
és més, és traspassar la realitat, fer-la transparet, plena de son, amb un nus al cor ple de sal.
Octubrina | 18/03/2006, 05:40
No mai...
Mai no em podrà prendre els sentiments, perquè aquests són meus, i ni tan sols ell sap quins són. La resta, tota la resta, ja s'ho pot quedar; jo no ho necessito (ho porto escrit a la pell, i dibuixat en la mirada -una mirada freda que ja s'ha oblidat de sentir-). I no, no és un esmorzar al Tiffanys, ni amb diamants; és un despertar i que m'estigui mirant. No sap què són els sentiments...
Shin-Ta/Danae | 18/03/2006, 04:39
Re: núvols
el què? El meu nom?, els moments viscuts?, la complicitat? el primer petó? Un llibre que mai et vares llegir?