Administrar

vent de dalt

octubrina | 11 Març, 2006 00:54

Bufa el vent de dalt, amb els fils de niguls penjant pel voltant de la lluna. És nit de cor de primavera esmorteïda. Cauen les busques dels rellotges dins els ulls. Ploren, remuguen entre pipellades, no poden esborrar la mirada entelada que els ha deixat la busca. El fred és nou, de tacte desconegut, cal fer-se'l, mimar-lo fins que ja no t'importi que t'assequi la pell. Al cap i al fi, no és més que un bocí d'amor esgotat. Ja no en sap d'estimar-te. Potser perquè tu no et deixes. Però no, no xerràvem de tu. Ja saps que ets com escuma de mar, que t'esborra després de la tempesta (només que l'atzur dels teus silencis em deixen sense color)...xerràvem del vent, o de les busques als ulls, o del fred. De què xerrava?

Mira que en tens de noms...

Comentaris

  1. Silenci
    ...
    El vent ens va sembrar els cabells de minúsculs grans de sorra, volves brillants de mil matisos. Cadascun, un esclat d'onada, perfum de mar oberta. Ara recança, menudesa, incertesa...
    Silenci | 13/03/2006, 15:29
  2. Shin-Ta/Danae
    Silenci...
    El meu silenci es veu trencat un cop més per un vent que tot ho esborra. Em pren el temps; em treu les llàgrimes del ulls. I no es deixa estimar, perquè fuig un cop més... Però el rellotge s'atura, i m'obliga a buscar entre les busques allò que encara he de recordar, perquè és impossible que ho oblidi. El vent em treu les llàgrimes, però no la tristesa. Tan feliç pot viure arrossegant allò que estima?
    Shin-Ta/Danae | 13/03/2006, 00:34
  3. En Poca-veu
    L'esbart de noms
    He creuat l’illa, i de retorn el sol ponent enlluernava. A mitjan camí he vist volar l’esbart dels noms de d’ambdós. Ara se’m clouen els ulls i em pica l’arena que s’escola del rellotge de l’enyor.
    En Poca-veu | 12/03/2006, 20:37
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS