Administrar

cel

octubrina | 26 Febrer, 2006 23:31

El cel era un camí de pedres. Quadrades, rodones, triangulars, hexagonals. Corríem i derrapàvem tot protegits pel coixi d'herbes blanques, mentre intentàvem no despentinar-nos amb el vent. Era com córrer al volant d'un cotxe massa potent i no tenir peus suficients per frenar, com quan pitges el pedal però mai hi ets a temps. Pum. Els llumets de la ciutat voltejaven amunt i avall. A quina extravagància es deu tenir oberts els llums de les piscines en ple hivern? La por, sí la por a quedar tot sol, en aquell cel (que no era seré, sinó aspre), em faria dir mentides punxants. Zas. O veritats relliscadisses. Fiu. O paraules mitges dites. Qu vend a veu ? O paraules massa dites. No no no no no. Temps temps temps temps. Sí, el cel tenia avui les llambordes desencaixades. Com el cor, que oblida el rellotge a una butxaca equivocada i batega a les fosques.

Comentaris

  1. Edding 3000
    Re: cel
    Paraules? què són paraules quan no hi sents? Què som jo, si no t'entenc?
    Edding 3000 | 27/02/2006, 21:59
  2. Shin-Ta/Danae
    Mil cops dites...
    Les paraules mil cops dites són com les gotes de pluja, que cauen mil i un cops, però mai no són les mateixes... El cor no batega mai a les foskes, simplement, és carrega d'ombres massa difícils d'esborrar...
    Shin-Ta/Danae | 27/02/2006, 20:13
  3. En Poca-veu
    Re: cel
    I del batec en fa cançó mentre baixa i s'estén la roada.
    En Poca-veu | 27/02/2006, 11:26
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS