Administrar

desert

octubrina | 15 Febrer, 2006 00:36

La terra seca és com la pell trencada que et deixes després d'estimar en silenci. Recorres amb les mans del desert les escletxes buides, torrades pel sol. Camines amb la por de perdre-hi els dits dels peus, que se t'assequin les venes i que les llàgrimes siguin només sal sense sabor, massa viscuda per tenir gust.

Ones de nacre | Següent | Anterior | Comentaris (3) | Retroenllaços (0)

Comentaris

  1.  
    per a MC60
    Després ve el no-res. I després, la vida.
    Octubrina | 23/02/2006, 00:29
  2.  
    Re: desert
    surrealista, intens. Però que ve després del punt i final? Més vida, records, paraules perdudes entre les gotes d'una pluja d'estiu, que tant cerques, però mai trobes? Un estiu? o una època intensa de pensaments?
    MC60 | 19/02/2006, 00:47
  3.  
    Ple de sal...
    Desert ple de sal que cou a cada ferida deixada pel pas del temps. Estimar en silenci no és que t'assequi la pell, és que t'asseca el cor, deixant-lo completament insensible, sense batecs, sols sagnant per haver perdut el que mai no ha tingut. I poc a poc, deixes d'estimar, fins i tot en silenci. Perquè no te cap sentit fer-ho si el cor és incapaç de sentir-ho...
    Shin-Ta/Danae | 15/02/2006, 01:54
Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS