Administrar

aromes de vermada

octubrina | 08 Febrer, 2006 23:55

T'he olorat fins a deixar-te l'ombra sense cap gota de llum, m'he vestit els ulls de nit per la fosca que t'abraça i ens converteix en una única ànima negra. T'he ensumat i he oblidat expirar. Et respiro. Sospiro tremolors enyorats de solstici, busco la primavera, la collita del 2003, tanco els ulls al sol i estiro un fil de lluna del nostre cel taronja. Tens memòria de la vermada. I si el vi es torna agre? I si l'aroma s'esvaeix per sempre? He fet cotó de la paret i llavors dels seus ciments. Gràcies.

Ones de nacre | Següent | Anterior | Comentaris (3) | Retroenllaços (0)

Comentaris

  1.  
    Sols ombres...
    Les ombres, sols són això, ombres. No ens poden acaronar, no poden sentir, no poden viure allò que cal viure per estimar. El millor de que caigui la nit, de que es fagi fosc, és que acaben desapareixent...
    Shin-Ta | 09/02/2006, 23:49
  2.  
    Re: aromes de vermada
    ...d'una ombra, però ja s'ha fet fosc i les ombres perden el seu relleu. millor. :)
    Octubrina | 09/02/2006, 17:38
  3.  
    Re: aromes de vermada
    In love?
    emily | 09/02/2006, 16:12
Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS