antony
octubrina | 15 Agost, 2006 01:48
Hi he tornat a caure. La veu de vellut, aquell crit arrugat cantant "Hope there's someone", les embostes d'amor regalades perquè sí, perquè hi ha una resposta que val la pena, perquè no hi ha res que et digui que és impossible encara que està ben lluny de ser-ho. I feel your fists and I know it's out of love. Encara que t'estimi entre la ràbia, amb les dents estretes, amb una estranya devoció de llepar pipelles. Sembla impossible que pugui renéixer cada matí amb la ingenuïtat que m'estaràs esperant a cada racó del teu pensament. Fistful of love. Adorat James Dean, no permetis que em caiguin els mites...
impronunciable
octubrina | 13 Agost, 2006 02:07
Roca d'immenses arrugues que ens amara a la cala. Cal·ligrafia posidònica. Ments torrades per líquids de bombolles d'aire marró. Pinzells de branques d'ametller. La mar ha perdut el seu aroma. Ara em persegueix la teva olor, els teus llavis deserts, les pipelles arrebossades de carícies, les llàgrimes sense sant, el teu crit desconsolat. Avui sóc incapaç de fer-te veure tots els sons impronunciables que em corren per les venes. M'has deixat en blanc.
espines
octubrina | 11 Agost, 2006 00:58
Llengua amb tàperes. De Llubí, com les herbes Perelló i com la figuera de moro sense figues. Tanta admiració que li tenia a aquelles punxes, que quan vaig intuir que no em treurian sang, vaig córrer a buscar-ne d'altres ben sucoses i amb espines que em clavessin ben a frec d'ànima. Te'n regal una i tu me la tornes embolicada de lluna plena d'altres ulls. Fuig.
judes
octubrina | 10 Agost, 2006 10:50
Sort de la lluna, que em va cobrir el cor amb pols perquè no el vessis. T'has despertat guerrer. I l'altre, amb la innocència fraternal, punxa l'ànima amb espases de plastelina. Com Judes, vaig a pel tercer no. No m'importes, no t'estim, no t'oblid.
virus lluna
octubrina | 09 Agost, 2006 17:08
Sóc una afectada més del virus lluna. De moment no m'he trobat ningú més que el patís, però sé que ben aviat n'hi haurà d'altres que, com jo, començaran a nedar pels cràters de la lluna, s'asseuran al penya-segat del somriure que esbossa a la terra i perdran la memòria. Primer, s'oblidaran de la cançó que estaven escoltant abans que sonés "In between days" dels The Obligations. Conduiran amb la mirada perduda travessant rotondes pel costat esquerra sense posar l'intermitent. Menjaran tot l'aire del satèl·lit i el bufaran sense demanar perdó. No clucaran els ulls quan vegin els colors que ha deixat la tempesta en el cos de l'illa. I després, no recordaran perquè estimar.No ho sé. No recordo perquè t'estim. Deu ser cosa del virus lluna.
auborada
octubrina | 01 Agost, 2006 19:03
D'avorriment, s'enfilen les paraules buides. Com la història de les boies i els morts del moll que vaig contar al desconegut de cabells indecisos i front de badia, mentre vaig oblidar de respirar quan et mirava. Tu no em deies res. Com sempre, de reüll encenies les teves antenes engominades per intentar esbrinar què deia. No vaig aturar ni un moment de parlar de tu. Fossis roca, mar, aire, formiga. Eres rastre de natura, motlle de les meves paraules. Com cada nit, comença una auborada sense preliminars, amb glops de whisky calent i fum a llepades de dits. La veritat, no entenc les teves suggerències.
aire
octubrina | 31 Juliol, 2006 17:48
L'aire em surt pels ulls, m'has ofegat els pulmons amb abraçades indecents. Odii les teves miques d'oli que em patinen sobre la meva virginitat d'estimar-te. Tanmateix, no em facis respirar, plor gotes d'aire quan em mires i no les veus.
èter
octubrina | 26 Juliol, 2006 18:53
Sóc capaç de superar totes les forces del mal terrenal. Tenc ales teixides de figues de moro, que m'ajuden a defensar-me amb les seves pues. Tenc ulls de moixa, hi veig més enllà del sol, dels arbres, dels gorrions, de les muntanyes que em fan i el desfan cada dia el camí. He après a conèixer pam a pam la dolçor de les flors, les vinyes escasses que hi ha, les bales de palla. Sóc capaç de sobrevolar-te, encara que no em deixis respirar quan et deman aire. Ja sé que no t'ho havia dit, però has de saber que les persones respiram diferent tipus d'aire. I tu ets èter.
remolins
octubrina | 20 Juliol, 2006 15:01
Tenc el cos d'aigua i els ulls són ones que no arriben a fer escuma. No em demanis per què.
deu minuts
octubrina | 19 Juliol, 2006 14:18
Sembla impossible tenir una estona de silenci. I ara, que he trobat deu minuts, només em vénen ganes de sortir al carrer corrent i cridant que m'encanten les teves pipelles, que vull fer mímica mentre et pentines, que vull veure girar la rentadora com ells, trencar aquest silenci a singlotades d'emoció, a punxades de nervis. I cantar-te, fins a quedar escanyada, tots els secrets que vols saber i no t'atreveixes.
sal
octubrina | 15 Juliol, 2006 13:19
Tenc ganes de rompre tota aquesta sal que tenc als ulls. Sal eixuta, amb pell de peix.
desperta't
octubrina | 14 Juliol, 2006 17:03
Rius de son. No saps si parles de torrents, de rialles o de manifestacions ocultes del subconscient. Navegues pels ventiladors i quan despertes veus que estàs ajagut damunt una apost de sucre i sal. I clar, no pots distingir els colors. Perquè dins el blanc, com en el blau i el negre, hi ha tots els colors. I cada color té un regust amarg del marró dels teus ulls, de pipelles esfilagarsades, de no t'estims no dits, d'embulls indirectes. I justament queden 23 minuts. I la son és fum vermell. Que no, que no. Que no es pot fumar. I menys fumar-te d'amagat, quan estàs d'esquena i no em veus. Com es pot sentir tant sense sentir cap batec? Travesses les arrels de palmeres i què? Et sents més alliberat per respirar aquestes profunditats de l'aigua. Fals. Sempre nedes en fals, els batecs són postissos, les llunes de plastelina i les carícies de porcellana d'imitació. Crec que ja no vull estimar mai més.
atacs de neteja
octubrina | 07 Juliol, 2006 12:43
Cada vegadas que es posava sensible, no podia evitar treure el pedaç i netejar totes les taules de la casa. Eren només moments puntuals quan tots els nervis es concentraven en un sol gest en espiral, concèntric, sense téntol ni treva. Quan va aixecar aquell gerro que havia d'haver guardat les flors que ell mai no li va dur -margalides, evidentment-, se'n va adonar que el gerro havia deixat tapissat a la taula una marca rodona. Agafà el drap amb més força i seguí netejant insistentment, sense ordre ni direcció. Sense fre. Quan més fort fregava aquella empremta, els ulls s’enterbolien fins a ser devessall de bombolles d’aigua.
Com havia de fer veure que no l’estimava amb tota aquella força a les mans?
Tenia un pes mort a l’ànima, els sospirs no tenia empenta de sortir esperitats. La incertesa l’ofegava amb una corda d’hams que l’obligaven a fregar amb fúria. La sensibilitat que l’empenyia a agafar el pedaç, l’aglapia fins a sentir pura irritació, impotència de sentir picor al cor i tenir les ungles massa curtes per arribar-hi.- El pedaç, per si t’interessa, era de color verd eixut.
- Llàstima, no hi queda bé amb les margalides de plàstic que t’havia de dur. Fes el gerro net, que demà te les duré.
genealogia dels peus
octubrina | 05 Juliol, 2006 13:33
Avui he descobert la genealogia dels meus peus. Les ungles són de nacre i tenen com avantpassats a copinyes i caragolets de mar salats, embadurnats d'una capa d'arena fina i restes d'alga mil·lenària. N'hi ha quatre que han heretat la rebeldia de la família per part de ma mare, els dos dits grossos són terriblement eròtics, cerquen carn i desafien la pell nua a cada passa. N'hi ha un que arrossega històries de nits d'alcohol i fum, potser dels primers vampirs i de les glòries innocents de l'estiu. Ha quedat amb l'arrel demacrada, esblaïmada. Crec que ha perdut definitivament la virginitat. Els menuts sí que van desfets, d'ulls petits, xinesos, tenen la panxeta roja i s'esclaten de riure quan es posen a ballar amb aquella flexibilitat que irrita als altres dits. I el pubill, què n'he de dir, aquest és l'únic que sobreviu en aquest món de petjades sense ombra. I, ara, no em faries un massatget?
sirena
octubrina | 03 Juliol, 2006 20:01
"Ses sirenes canten aproximadament per no existir", jo escric per oblidar els batecs suïcides que t'atravessarien de nit i de dia, per dir que ha estat fantàstic, per dir que ha estat sa lluna, per no oblidar mai la teva guixa blanca, per remenar els sospirs anastasiats amb un mateix badall, per mirar-te pipellejar i intuir els teus batecs darrera una revista. Però clar... som una sirena...
i cant per no existir.
il·lusions
octubrina | 30 Juny, 2006 10:02
Il·lusions elefantisíaques, amb cos de marbre i orelles de cera. Et fondré el teu punt d'equilibri, enlluernaré el sol amb els meus sentits i seràs degoteig suau de llum. Com et puc sobreviure amb aquesta calor i tantes parets per enmig?
glops
octubrina | 27 Juny, 2006 03:21
Les bombolles de cervesa estan plenes de mossegades teves. Què faig? Et bec directament a glopets, o et deix fondre en una efervescència estiuenca plena d'esclats d'escuma vora les roques?

bruixes
octubrina | 24 Juny, 2006 03:59
Cuc de llum, pampallugues gotes de claror com un far a sotaterra. Fas espurnes dels teus ulls immòbils, a cent peus de mi,a vuit tremolors onírics, a milers d'ones despullades, ets boira entre la roca, massa profunda per trobar-te entre els crancs que caminen de costat. Em fan mal les ungles i la mirada adormida. Em punxen els dits ascendents que burxen l'oblit. Deixa caure ses bruixes a horabaixa.
bon estiu
octubrina | 21 Juny, 2006 11:31
Insert Coin
octubrina | 17 Juny, 2006 05:14
Game Over. Insert Coint. 1€ o 2€ (a canvi de baratar tres mil cinquentes dues il·lusions). Ara canviam el repte a dos jugadors.