octubre
octubrina | 24 Octubre, 2006 16:31
Avui no m'he acabat de despertar, visc i revisc a l'ombra de la incertesa, a un bri de felicitat, a mig camí de somriures perquè sí, perquè és octubre, perquè m'encanta l'octubre, perquè fa dos anys que n'Octubrina va aprendre a parlar. Primer entre vocals i consonats, amb les dents estretes; avui, a veu baixa, amb olors dolces i tactes de xocolata.Gràcies a tots per ser-hi! :-)
arranca!
octubrina | 22 Octubre, 2006 14:04
Arranca'm aquesta llàgrima que comença a podrir-se dins mi. Estira fort i arranca-la! Sigui de vidre, de fang pudent o de remordiment, no la vull. La seva fredor comença a fer-me mal. malson, maligne, malifeta. Nedaré dins el foc gelat, cridaré noms desconeguts, menjaré pipes i improvisaré la manera d'estimar-te. Sense embulls, ni carícies d'espart.
pressupost
octubrina | 20 Octubre, 2006 12:31
Aquest matí, el meu cap m'ha encomanat que faci un pressupost lliure per a n'Octubrina. Bé, començo a fer la llista, que sinó el meu sou de 1.000 gràcies al mes es veurà afectat:- 1.000 somriures per metre cúbic.
- 200 batecs accelerats, amb freqüència cardíaca de despertador.
- 630 sospirs de calendari.
- 15 mirades a les sis tonalitats de blau de la mar preembàtica.
- 1 lluita contra l'enyor absurd i l'asbència descarnada.
- 4 minutets aproximats de por.
- 2 barrils d'inconsciència.
- 30.000 dosis d'octubre (previsió per al novembre 2006), que ha d'incloure: Silenci, Moritz, Ducados, arròs en col, pastissos de xocolata i bunyols casolans. I com que tenc molta feina, m'he demanat l'horabaixa lliure!
gel
octubrina | 18 Octubre, 2006 20:48
No sé com vomitar aquest gel que m'has enquistat al cos. Em crema la fredor, em torturen les escarrinxades. És glaç afilat com les flames del foc que encengueres amb el capritx d'estimar els teus records. L'esmerilares i ara és de color de fang, de primavera derretida i somorta. L'esforç em deixa amb els llavis degotant sang coenta. Ferida glaciar. Fuetejo els teus ulls d'esquimal i cremo la meva mirada amb punxes interrogants. Tota la sang brolla amb els calfreds que provoquen les besades imaginades mentre condueixes. Barbotejo paraules que no sé, redueixo a tercera. Corba. Accelero rescatant síl·labes anònimes de la xarxa dels mots intuïts. Recta i quarta. Aspiro èter, em desmaio i quan desperto, sóc un bassiot d'aigua trencada.
llambordes
octubrina | 17 Octubre, 2006 01:55
La ciutat que et recull l'ànima sota les llambordes, un desafiament als peus, als records perduts entre les escletxes. Una escultura a la vida feta de pedra i llavors de calitja. Un pont per travessar els pensaments, de banda a banda de tu. Quan hi arribi, llenegaré pel teu cor esmolat pels silencis. No caldrà ni que arribi l'hivern.Praga, octubre 2006.
migdiada
octubrina | 11 Octubre, 2006 21:20
Migdiada amb olor de migjorn. Els ossos acomodats a la pell, els sospirs sobrevolant el melic, els batecs endinsant-se als pits, la nuesa de la son a punt d'acariciar la teva llengua i fer l'amor al silenci envoltada de posidònia.
Els somnis s'insinuen rere la dansa del blat amb el sol despenjant-se del cel i els gira-sols en decadència, però encara són ombres descalces. Si et trepitgen, només et faran pessigolles als dits menuts i el calfred et pujarà fins a les darreres vèrtebres.
Ara ja ho saps, he après a dormir de dia, però encara no sé somniar.
astronauta
octubrina | 11 Octubre, 2006 01:26
Un diu que té els ulls de lluna, però jo li sento la pell. És una pell sense gravetat, sense temps, sense els solcs dels nervis ni les arrugues dels somriures permanents. Va esquivant les mirades amb rems fets de palla metàl·lica, a través dels quals s'hi amaga, a través dels quals mira sempre de reüll de quin color és el meu pintallavis. Les llàgrimes suren al seu voltant i ell, sense escafandre, s'atreveix a desafiar les meves paraules. ja! i a sobre presumeix del seu títol d'astronauta...
dies estranys
octubrina | 09 Octubre, 2006 23:34
són dies estranys, muts, invisibles, deserts de pell i poblats de no-sé. la sensibilitat ja no és salada, el gel fa blaus i les llàgrimes són espesses, com a gotes de cera regalimant dins un tassó buit. i pus. fora renous, fora silencis, l'ànima em tremola però no es mou ni una pipella. les teves han caiugut totes, han quedat sense arrel i ara no poden emparar la claror dels somriures d'en jack. sense bategar, et recordo. com una vena orfe, com un gemec inconscient. et recordo respirar. plorar. abraçar-me. i ja no em serveix de res. perquè tenc les pupil·les nafrades de tant de mirar-te a través de la paret. perquè vaig perdre la meva olor, que no era ni de rosada ni de vainilla, sinó una olor capicua i transparent. ara les mirades s'han tornat minúscules i planes. són dies estranys, aquests. sense tu, sóc esdrúixola i aguda. i tu, un monosíl·lab aspirant a pronom.
això és tot
octubrina | 05 Octubre, 2006 20:23
Quan totes les paraules estan dites,
deixa que ell se'n mengi les espines.
ràpid
octubrina | 03 Octubre, 2006 17:40
ràpid ràpid, que no se t'escapi cap majúscula, que no desentonis cap to, que no se't fonguin les ombres de les passes, que no respiris sense haver-ne preparat dos més, que no trenquis els batecs en dos, que la sang s'enlairi a la cresta de les ones, que sigui demà, ràpid ràpid.
sedàs
octubrina | 02 Octubre, 2006 00:53
Avui faig servir el sedàs del meu padrí per destriar els t'estims que vull sentir dels que em dius, les besades que em dónes perquè sí de les que em demanes, els signes de puntuació que reb dels que no arriben, els silencis autoimposats de les paraules transparents, la son abandònica de les hores que em falten per dormir. I quan he acabat tanta feinada, he trobat que, sense voler, t'he destriat a tu de tots els tu. Ara tens la cara empastifada de farina, els ulls d'ombres i els llavis de sucre.
aterratge
octubrina | 29 Setembre, 2006 16:24
Senyors passatgers, els anunciem que el cafè està llest per efectuar l'aterratge al món punxant i eclèctic dels nervis. En breus instants podran notar un lleu tremolor de mans que els farà sentir una mica més elevats de l'habitual. No perdin la calma i fermeu-vos bé les paraules als llavis, ja que del contrari correu el risc de caure en la temptació d'anomenar les coses pel seu nom 'dels diumenges' sense cap tipus de penediment instantani. Mantinguin l'ànima en posició vertical i el respatller de les idees tancat, per tal que no vessin. L'aterrada està prevista a les 23:30 de l'hora lunar. La temperatura és de 40º i l'humitat excessívament elevada. En casos de batecs taquicàrdics i falta d'oxígen, l'hostessa somni us indicarà com accedir a les abraçades que estan aguardant-vos sota la vostra pell. Si teniu algun dubte subjectiu, efectueu un sospir profund i el capità estarà encantat d'ajudar-vos a agafar aire. També podeu consultar el manual cromàtic que trobareu a la butxaca del davant, on trobareu tots els colors que podeu viure durant la vostra estança. Ara, per preparar-vos per a l'arribada, deixin de banda tots els termes mitjos i cridin, punxin bombolles i trenquin silencis. Moltes gràcies per la vostra atenció i bon aterratge.
madame
octubrina | 29 Setembre, 2006 01:10
En honor a "la madame"
Em sobra vitalitat, (especialment de nit).
Per què t'amagues?
nova adreça del bloc
octubrina | 28 Setembre, 2006 17:19
Hola a tots!Aquest post és per anunciar-vos el canvi d'adreça del bloc. A partir d'ara per arribar fins aquí haureu de clicar http://octubrina.balearweb.net. Femení singular.Gràcies :)
son
octubrina | 27 Setembre, 2006 23:43
Avui no aniré de noctàmbula de la vida, sinó de deambulant de passeig, d'inclinacions i reverències a la son. D'irreverències i malformacions dels pronoms, de confusions entre els llindars de les teves bombolles i la meva, de l'aventura d'escriure i dormir perquè sí, amb els peus penjant i les plomes desfetes de l'edredó fent pessigolles als genolls. Avui dormiré penjada dels teus somnis. Que dormis bé.

regal
octubrina | 27 Setembre, 2006 01:14
Feia temps que un regal no em feia sortir de la bombolla amb un somriure tan gran. Gràcies, EXIsT!
bombolla
octubrina | 26 Setembre, 2006 12:06
dilluns
octubrina | 25 Setembre, 2006 23:55
Dilluns agre, de pell amb olor de vi i d'egoismes fets víctimes. No et perdon, però faré que no m'importa. Ara em dedic a treure cada pedra d'aquell mur que vaig construir a l'inrevés i faig petits munts de desitjos per a dur-los al far del Cap de Barbaria. Ara mir el cel gris i trepig els somriures que no em vares donar quan tocava. Ara record els arbres inesperats, els marines brasilers de vaixells enfonsats, els habitants de Nothing Hill, els aplaudiments mentre cantàvem i les voltes del volant sense direcció assitida. Ara invent el color dels teus ulls i vaig fregant amb el pedaç de quadres la imatge borrosa de la gent per veure si d'entre tots hi surts tu.
vocals
octubrina | 21 Setembre, 2006 18:55
Reconec que és un vici incommensurable. Acaronaria totes les vocals fins que esclatessin de ràbia i desig. Tot al mateix temps. Tot a deshora. Rebentarien en bombolles de colors i estendrien una capa suau d'olor de vainilla. Sense cossos, sense paraules, sense roba i sense tu. Només les vocals, nues, perquè no es pugui fer cap paraula amb sentit. Entonacions ascendents, descendents. A crits. No vull que quedi res a dintre.Només així em coneixeràs.
somni curiós
octubrina | 20 Setembre, 2006 21:31
Sembla increïble l'inconscient. Qui em diria a mi, que estic tan florida i giravoltada, que acabaria somniat en trenta xinesos amollant-se pets en una habitació presidida per un quadre d'en Mao Tse Tung? I tot això, després d'haver estat una de les protagonistes de la segona entrega d'una pel·lícula d'aventures...