Administrar

teranyina

octubrina | 22 Maig, 2006 20:28

diamants en forma d'aranya amb els ulls oberts a platges dibuixades al messenger bevent un cafè amb gel amb gust de desesperació perquè ja se sap que el qui espera desespera i qui bé t'estima bé et farà plorar o riure d'orgasmes massa intensos o de paraules imaginades en somnis però veig que no ets tu qui despertes sinó jo que obro els ulls i trobo una margalida a mig desflorar mig ploriquejant perquè la primavera s'acaba sense final sense temps amb massa temps per viure de la incertesa no ho entens? el cor ha deixat de bategar amb ritme ara segueix el fum dels cigarrets i va a la recerca que despertis i siguis tsunami i volcà i peix de ralles amb tots els colors del món però potser m'equivoc de temps i ara no em toca viure més que la intoxicació dels coloms els mosquits els vampirs l'aigua desbocada tot sense ordre sense dits a les mans que estan massa ocupades i sense res clar perquè avui som dimecres i demà som dijous i el divendres no vull pensar ni com serà.

ses flors són margalides

octubrina | 21 Maig, 2006 14:59

Ses flors són margalides i les llàgrimes desplorades d'incertesa són pols de castanya. Somnis de mans desertes, de cases de fustes i mirades avergonyides. Vius desvergonyit, somnies sístoles i diàstoles sense pell, tens mans d'aigua i sal, fico els meus peus descalços dins les teves aubarques grosses, les flors desapareixen sense dir adéu i n'hi ha d'altres que no ho saben dir.

Què puc desfullar si la meva margalida ha fuit volant rere els coloms del xamfrà?

aigua

octubrina | 20 Maig, 2006 13:21

Besos d’aigua, pell bruna, ulls de lluna desfeta a bocins de cràters suaus. Volcans de peus alats, de lava i mirades de cendra, de foc i espurnes prehistòriques. Arrels de son, fils de desig descosits a mig matí. Tard o prest. Però sempre massa. Enyor del cranc de roca d’ulls tancats i les àguiles que no volen. Enyor.

cranc

octubrina | 15 Maig, 2006 23:02

"I me tir per es balcó

i sé volar

però no sempre me va bé...

i no sempre me pens que no cauré"

A tu, àguila marina, que voles com els crancs. Sempre de costat.

paciència

octubrina | 12 Maig, 2006 08:57

De vegades crec que no tenc paciència (per no estimar-te)

oasi

octubrina | 10 Maig, 2006 21:56

Desert gris, com l'amor sense sexe, que deia ell, com les dunes sense ones, com la pell sense arrugues de llençol. Tot un oasi de somriures de colors existencials. Per a tu.

tempesta de pols

octubrina | 09 Maig, 2006 12:35

Aixeca't. Mou el peu esquerra. Després el dret. Mou-los junts, sense ritme, a peu coix, a passes curtes i llargues al mateix temps. Agenolla't i camina de costat. Ara corre. Atura't en sec com si haguessis estat a punt de botar a un precipici. Respira com si res no passes. Tu no hi ets mai, només de passada, quan la pedra trontolla i cau. Segueix caminant. Fica els peus dins el fang. Camina amb els calcetins romputs, amb els dits cosits. No t'aturis. Segueix. Camina més ràpid. I cau. Ben avall. Enfonsa't. Restrega l'ànima fins a la indecència dels peus vells. No ensumis. No xerris. Accepta i resigna't a viure en la foscor.

Idò no, jo no vull viure en la misèria de la teva pols.

jugant

octubrina | 08 Maig, 2006 22:15

L'excés de seguretat es paga sempre de la mateixa manera.

vampirs II

octubrina | 07 Maig, 2006 22:19

Els vampirs neutralitzen la sang com els mosquits?

atrapada en el temps

octubrina | 06 Maig, 2006 14:28

Fa moltíssima calor. Avui he viatjat al passat, amb una motxilla i només una muda blanca i negra. Sense càmera de fotos. M'he despistat (això ho he portat d'aquesta primavera). He vist tothom molt jove, amb els pèls dels anys vuitanta. Estàvem en el pis on vivíem, amb aquella làmpada en forma d'ham, uns asseguts a la taula rodona, els altres al sofà de peces triangulars. Les cortines, d'un beige decadent seguien intactes.

M'ha agradat despertar-me i pensar que no em queden tants anys per conèixer-te.

ostra

octubrina | 04 Maig, 2006 16:45

Ara ja no sé si vull ensumar unes altres pipelles aquesta primavera. Les teves traspuen la foscor i les nits d’ànimes eixutes. Són recol•lectores de la llavor de les gotes de pluja. Són les arrugues de les ostres, una per a cada somni de color de perla, per a cada perla dels teus ulls.

Només et demano que em facis suau el camí. I dolça l’espera...

de camí...

octubrina | 02 Maig, 2006 22:47

Tenc un petit problema:

ara t'he conegut.

vampirs

octubrina | 29 Abril, 2006 17:53

Els sospirs se m'han arrelat a l'asfalt de la nit. Tenc el cos mig vampiritzat i la mirada és de color de cendra, a estones mig daurada. Vaig desafiant la gravetat entre les esferes d'alcohol. El fum pesa, gravita al voltant de la roba i desapareix de dia, com tu. He perdut la noció de les olors. Respiro danses desvetllades, somnis nus, dunes al clatell.

Moro entre les teves dents.

plantes

octubrina | 26 Abril, 2006 20:48

De tant pensar en tu, se m'han mort les flors. I ara què faig? Et menjo a mossegades de mar?

viatge

octubrina | 17 Abril, 2006 13:56

El millor viatge és aquell que no es deixa de fer mai

...sigui quina sigui la seva direcció

Oferta

octubrina | 03 Abril, 2006 22:03

Producte/Servei: intuïció (inclou pensaments enrevessats com a accessori útil per a fer suposicions)

Estat:bastant precisa

Preu: a convenir (possibilitats d'intercanvi amb altres sensacions)

Observacions: si s’abusa d’ella, pot causar rovell al cervell, trenca l’espontaneïtat dels batecs, agafa aire de providència divina i cau en la desolació de l’horitzó buit. Ideal per aquells que necessiten optimisme, però desaconsellable per aquells que necessiten ser seduïts per la sorpresa.

Els interessats podeu enviar un missatge telepàtic a les Vibracions Octubríniques de Primavera, o bé, podeu escriure una carta al codi OCT-23, amb remitent “oferta intuïtiva”.

Es promet tracte confidencial.

espera

octubrina | 03 Abril, 2006 10:26

Tenc ganes de beure'm el teu aire silenciós i dormir-me amb la carícia de les teves pipelles. La boca és plena d'aromes de primavera, de bombolles volcàniques, de nit sense adéus. A què esperes?

Ombres perdudes

octubrina | 01 Abril, 2006 11:17

És l'hora de l'ombra menguant.

La nit es menja la foscor a glopades de llàgrimes sense gana. La lluita és ferotge, la tristor rovega l'ànima, xucla amb força l'enteniment i deixa el coixí degotant solitud. La son i el malson són sinònims que van de la mà de les rialles desmesurades, plenes de rancúnia, de "no és amb tu amb qui vull riure". Ara ja és massa de nit, potser massa tard per tornar a somriure. L'esgotament li deixa els cabells de costat, sense una mà que els posi a lloc, però amb mil ulls que intenten despistar el cervell de tanta incertesa.

El dia viu fora del cos.

És fa de dia rere les cortines de flors, no deixa entrar la llum del sol. Encara és massa recent la ressaca de la lluna. Respira fort. El somni quan més sospirat, més descansat? No, l'aire que treu és sec, angoixat. Es desperta sense força als ulls, amb els mans buides de carícies, paraules en present que moren per haver estat passat. Somriu sense ganes i diu adéu. S'ha deixat l'ombra, quan ha partit...

La hi tornaré embolcallada amb un somriure ben dolç i una fulleta de llimonera.

inevitablement...

octubrina | 29 Març, 2006 23:34

el moment, la fisiocràcia emocional, el punt d'equilibri, els giravolts per trobar un punt fora del quadrat...

tots els esforços acaben amb una llepadeta de primavera agredolça...

dreams can come true

octubrina | 18 Març, 2006 04:41

put your arms around me, you make me feel so sick. quizás son cinco minutos y hasta las nueve de la mañana. l'home passejava a les sis del matí amb el llibre vermell sota el braç. ella esperava el pa. ella una il·lusió amb les mans buides. eres que volien ser errrrrrrres. paraules que volen ser autocensura. ulls closos per la sal del mar mort. la primavera, el temps fa estralls en les hormones. les distàncies maten les fulles d'ametller, la música sorda, la banda sonora d'una nit desfeta de lluna en mil bocins de pluja. xinesos i parpelles caigudes que intenten ser expressives. simplement és que per molt que et digui que la lluna és plena, no deixarà de ser un eufemisme. fa fred i els xiuxiueigs diuen que poden fer-se realitat. què és realitat. cau, fes castells amb la son, omple copinyes amb ella i fes-la ser un ésser viu, d'aquells que no et menges la cua. envolta-la de corall i deixa regalimar gotes d'atzur en la meva mirada. així, potser ho veig tot d'u cel més blau, encara que sigui de nit.
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS