Octubrina

mig ple o mig buit?

octubrina | 05 Febrer, 2006 05:19

Traspassar una barrera que no vols, però què desitges. Aquest és l'anonimat dels sentiments. Se senten muds, els ofego amb mirades a altra gent, amb silencis a qui em demana paraules, amb il·lusions que no arribo mai a imaginar, amb realitat massa trepitjades. Demà vendràs i tot quedarà en el mateix silenci de sempre. Què és perdre o guanyar? Què hauré perdut amb el meu silenci? Una paraula per una carícia.

l'idioma que no parlam

octubrina | 02 Febrer, 2006 00:39

He intuït una llum, potser és la lluna esfilagarsada que tremola damunt les ones. Des d'allà volia parlar-te del fum dels cigarrets rebaixats, dels escalons massa alts, del gust de l'orenga, de les amanides que no són menjades, de les calculadores sense piles, dels taps de botelles que no arriben mai a tapar, dels calcetins que troben calor al terra, dels fulls enrodillats que mai tornaran a ser plans, dels calendaris massa llunyans, dels imperdibles que claven fotografies a les parets, dels canonges, de les preguntes evidents que fan tanta gràcia, de les evidències que busquen el silenci, de l'idioma de l'absència...Però he decidit viure.

devessall

octubrina | 28 Gener, 2006 21:02

como yo te amo, convéncete, convéncete. no tenc cap electrodomèstic balay i aquí estic, amb una pel·lícula i mitja, mitja bossa de pipes, una falda a estrenar, quatre paraules que m'han vessat a la mar mentre intentava fotografiar els ànecs, una veu desconeguda que canta dins un vaixell, amb la vergonya esblaïmada, amb les llàgrimes entrunyellant-se per evitar sortir, amb uns verbs luxuriosos que volen fer l'amor als mots, a les vocals nues, a les consonants amb el tirant mig caigut, amb les cançons de l'hospital del mar, amb les paraules que es diran al sopar, amb l'instint fracassat, amb un jersei de llana que m'arriba als peus i uns calcetins de cussets, amb l'aigua als calçons i els molins de sal a l'horitzó, amb en Charles i n'Eddie intentant dir-me una mentida, tranquil·ls, tenc enls ulls tancats, no veure res, traïu-me amb els sentits, amb un gran devessall de rialles sense somriure... sense tu, sense jo. véns?

començament

octubrina | 27 Gener, 2006 00:55

Dic adéu al dol. Dono la benvinguda als verbs, als somriures de plastelina, a la mermelada d'un punt i mig, a les destrals de vent que bufen els silencis, als molins de sorra, als ambients, pensaments i accions refetes, a les mentides que et fan somriure quan ja han passat, als giravolts del cor trivialitzats, a l'olor de la neu, a les paraules que riuen...Començo a intentar-te.

aigua

octubrina | 17 Gener, 2006 00:01

Els peus al cap i 15 litres d'aigua que corren massa amples per la canonada. No és una broma, ni em prenc a broma la gent que xucla vides amb l'engany dels innocents. No és un joc, és ràbia incontrolada, com l'aigua que fa xisclar la veïna de temor, amb les galtes arrugades ballant pel rostre commogut. A 15 minuts (per litre?), també es fan pesades les passes per veure l'aiguat a l'aixopluc. Després l'engany.I és que ja se sap, allà on no hi plou, no hi poden estar de goteres.

oblit

octubrina | 08 Gener, 2006 04:45

Venes suïcides del cor, moren desangrades per l'oblid.T'oblid.

d'ones...

octubrina | 03 Gener, 2006 20:07

Les corrents marines també són analfabetes. No saben expressar-se ni advertir que són com a ones de trunyelles que s'enrodillen i travessen els mars amb fúria i esvalot, mentre a la superfície creuen en la nuesa del vent. No en saben de ser transparents, no. Són de colors i corren paral·leles, sense por, esclafant-se contra esculls submarins, pentinant algues adormides, pessigollant el corall, però des de baix et claven el fred i la calor en el teu cos de peix. i no ho saben, perquè són analfabetes. i jo no sé dir-te que t'estim perquè sóc analfabeta i les paraules s'encongeixen abans que siguin escuma. I sóc amnèsia i absència. I tu ets i no ets res, com les bombolles quan se'n van, com les llàgrimes quan se sequen, com la cendra que se'm fuig de les mans quan et respir.

noctàmbuls

octubrina | 25 Desembre, 2005 07:30

Tenia prop de cinquanta anys i li deia que aquella nit dormirien plegats. Fora feia fred. Ella ballava, ell convidava. I a fora, seguia fent fred. No hi havia nous que s'arraconassin ben endins del cos, no hi havia hores en punt ni hores llunyanes. Sempre era massa tard. Per conèixer, per pensar-hi, per viure. La nit s'anava adormint afònica i borrosa, la lluna s'entortia i els niguls ballaven esbojarradament, desfent-se en fils de cotó. Entrellaçats morien de matinada ofegats de tanta claror. L'alocohol i el groc cremaven les ànimes dels noctàmbuls. S'alçava un dia repetitiu. Què farà d'aquells ulls en espiral?Bon Nadal.

què sentiràs avui?

octubrina | 15 Desembre, 2005 23:34

xiuxiuegs d'hermafrodita. tanco els ulls. no vull veure't, ni que em seduixis com el viatger antic, ni com les notes de música que es perden de nit, ni com la bellesa pura.

cada despertar amb el mateix pesar d'aigua: què sentiré avui?

temps

octubrina | 13 Desembre, 2005 01:22

Fuig del temps, teoritzo sobre el temps, el necessito, em domina, m'encén, el busco, el perdo, el faig de perdre, hi camino, el trepitjo, el faig presonar de la son, em retreu, l'amenaço, m'escup a la cara, em dibuixa irrealitats, desfà les misèries en no-res, fa el no-res una eternitat... ... i tot per dir com m'agraden els dies imparells, sonàmbuls i noctàmbuls.

I tu què has vist?

octubrina | 11 Desembre, 2005 22:52

I've seen all before.

Mur de fum

octubrina | 09 Desembre, 2005 01:05

No he tornat a veure aquella cuina en què els tassons i les papallones degotaven gotes massa lentes. No sobra una gota d'aire. Els pulmons estan plens de paperí i els sospirs de colors em descambuixen les parpelles. De nou la desconeixença reflota de la mort. Cau la tristesa a l'essència, la remor del renaixement s'evapora i les cames tremolen d'abandonament. La primavera fa olor de rosella de diumenge al matí, ara ja mancada d'ufana. La mort és un mur de fum.

nou

octubrina | 07 Desembre, 2005 12:57

el teu cos té olor de nou a punt de caure de l'arbre

intuïció

octubrina | 01 Desembre, 2005 16:17

Sona una flauta tremoladissa. Els dits dels records caminen pels rectangles de dimensions arbitràries. És una intuïció sobtada, no cal dormir, no cal despertar-se mai per ensumar que és la veu, les mans, els matins de cel serè. Simplement sé que és una intuïció compartida. Què bonic intuir-ne tantes en tan poc temps! Que ningú no em desperti, que algú intueixi per a mi...

et revenen els somnis?

octubrina | 01 Desembre, 2005 00:32

Quin gust té un pastís de crocant després de la teva mossegada?Què menges per somiar què et despertes amb gust de mi?No diguis que no, saps que ja no pens en tu...

Orlando

octubrina | 30 Novembre, 2005 00:07

La son ha estat l'agulla que m'ha resargit l'ànima. Com Orlando, he dormit, he cosit els somnis de mort, la cendra s'ha fet fum i el fum, pura ràbia! He mirat l'espill i li he tapat els ulls de cera. Qui em desglaça?, li he preguntat als llavis transparents.

didal

octubrina | 28 Novembre, 2005 23:54

quan fa temps que escrius un bloc, acabes sent còmplice amb el silenci, et tornes transparent, les lletres tremolen, cauen en picat i acaben sent pàl·lides, igual com quan penses en qui ets. sóc pàl·lida, m'agrada inventar paraules. però em fa vergonya escriure-les. no tenc pèl, ni orelles. només ulls. fan por els ulls quan només miren a dins. neden sense ulleres a través de la sang buscant les debilitats. i les troba! les agafa, les recobreix d'espines i les llença al buit, ben prop de l'ànima. l'ànima es torna pàl·lida i tu també i et quedes sense pell. tenc feina per sargir tota la misèria esbucada per un bocí de pensament. vaig a buscar un didal.

demà encara és avui

octubrina | 27 Novembre, 2005 05:25

per què et mires així?

* Títol agafat de "Mar enllà"

la nosa del temps

octubrina | 24 Novembre, 2005 20:16

Em permets que arrugui aquests minuts de diferència?

sopar

octubrina | 13 Novembre, 2005 21:35

Algú sap com descremar unes patates?

Octubrina

mig ple o mig buit?

l'idioma que no parlam

devessall

començament

aigua

oblit

d'ones...

noctàmbuls

què sentiràs avui?

temps

I tu què has vist?

Mur de fum

nou

intuïció

et revenen els somnis?

Orlando

didal

demà encara és avui

la nosa del temps

sopar

Menú

Cerca

Calendari

Recentment

Categories

Els meus enllaços

Darreres les paraules, pots trobar-ne només per a tu...

T'agradaran...

Subscripció

«	Maig 2008					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
			1	2	3	4
5	6	7	8	9	10	11
12	13	14	15	16	17	18
19	20	21	22	23	24	25
26	27	28	29	30	31